FigueresAntic: Bombardejos a Figueres

Fons Video Documental: TVE
Fons audiovisual: Salvador Torres Gomez
Fons Fotogràfic : Deschamps, Albert-Louis (1889-1972)
MECD. Centro Documental de la Memoria Histórica ,
Arxiu Municipal,
Arxiu Comarcal,
ANC / AVIAZIONE LEGIONARIA ITALIANA
Fons: Wikipedia

Els bombardejos a Figueres tinguessin lloc a finals de gener i principis de febrer de 1939 en el context de l'ofensiva de Catalunya de la Guerra Civil Espanyola. Després de Barcelona, Figueres va ser la localitat catalana que més víctimes, va tenir com a conseqüència dels bombardejos portats a terme per l'aviació del bàndol revoltat "prop de quatre-cents morts i més de mil ferits".
Com en relació a la seva població "uns 14.000 habitants" va ser la més castigada ha estat cridada
la Guernika Catalana

Carrer de la Portella

Després de la presa de Barcelona el 26 de gener de 1939 per les tropes franquistes els bombardejos es van centrar en la província de Girona, que era l'últim reducte republicà a Catalunya. Però aquests bombardejos, segons Sole Sabate i Vilarroya ,van se totalment inadmissibles perquè «entre la Ciutat Comtal i la frontera no hi havia cap unitat militar republicana organitzada ... i el que sí hi havia entre Barcelona i la frontera eren desenes de milers de persones que fugien a França.
Els camins i les carreteres estaven plens de gent terroritzada i famèlica ». En canvi, l'aviació franquista va continuar encara bombardejant i metrallant ciutats i pobles de la província de Girona , buscant supòsits objectius militars, la destrucció en res canviaria ja el curs de la guerra, i causant una gran mortaldat entre la població civil que fugia .

Refugi a la Rambla

La ciutat de Girona, que no havia patit pràcticament cap bombardeig important des de la primavera de 1938, va ser atacada pràcticament cada dia des del 27 de gener fins la seva caiguda el 5 de febrer, causant 30 morts, però el nombre devia ser molt superior a causa a que hi havia moltes persones de pas a la ciutat que no van ser registrades.

Refugi a la rambla

Altres localitats gironines també van ser bombardejades aquests dies: Ribes de Freser, Sant Quirze de Besora, Campdevànol va haver 35 morts, Sils, Maçanet de la Selva, Sant Hilari Sacalm, La Bisbal de l'Empordà atacada el 3 de febrer, causant més de 20 morts i una gran destrucció, el pànic es va apoderar de la gent i el nucli urbà va quedar desert, Palamós (dues vegades), Roses, Port de la Selva (dues vegades), Ripoll (quatre vegades, sent l'atac més dur el del 5 de febrer, que va causar més de 20 morts, entre ells tres dones i dos nens, a més d'una dotzena de soldats en retirada).
L'aeròdrom de Vilajuïga va ser un dels objectius més atacats per l'aviació franquista ja que en els moments finals de la campanya de Catalunya era el més important i pràcticament l'únic que quedava en mans de l'aviació republicana.

Pujada del Castell

Figueras va ser bombardejada en 18 ocasions en 13 dies. El primer bombardeig sobre Figueres amb víctimes mortals es va produir el 23 de gener, tres dies abans de la caiguda de Barcelona.
Van morir 16 persones, entre elles diversos nens que estaven jugant al parc del passeig Nou, els següents bombardejos es van produir els dies 26, 27 i 30 de gener i 3 (van morir 83 persones, de les quals 49 desconeguts que estaven de pas i 25 nens), 4, 6 i 7 de febrer.
Un habitant de la localitat que va entrar en la mateixa amb les tropes nacionals va ressaltar que l'aspecte de Figueres era desolador. Els carrers plens de ruïnes i enderrocs, moltes cases derruïdes. Algunes cases anaven cremant ....

Biblioteca

Un nen veí de Figueres que s'havia refugiat amb la seva família en un dels pobles veïns va recordar molts anys després:« Quan vaig tornar a Figueres, l'ànima em va caure als peus, no coneixia a ningú, tot eren soldats i moros, els carrers, tots bruts; les cases, enderrocades no trobava els amics .
Es calcula que van ser afectats uns 500 edificis i diversos col·legis, l'hospital, la biblioteca i fins i tot el cementiri.

Pujada de Castell

Pel que fa al nombre de víctimes és difícil conèixer el nombre exacte ja que en aquelles dates Figueres era l'última població important entre Girona i la frontera i pas obligat per a tots els soldats i civils que fugien a França -es calcula que la travessaven diàriament unes 50.000 persones. La xifra oficial de morts és de 291, però diverses estimacions l'eleven a prop de 400. Així Figueres va ser la segona població catalana més castigada després de Barcelona (2.428 víctimes) i per davant de Lleida (256) i de Tarragona (230), i fins i tot de Granollers que va patir un dels bombardejos més durs (329 morts). El nombre de víctimes mortals encara podria haver estat més gran si no és pels 15 refugis subterranis existents. El diari comunista francès L'Humanité va titular en primera pàgina: Effroyable Boucherie a Figueras ( Espantosa carnisseria a Figueres).

Els historiadors Solé i Sabaté i Villarroya no troben justificació a aquests bombardejos als que qualifiquen de «gratuïts i terroristes» ja que «només van contribuir a augmentar l'angoixa i la mortaldat entre la població civil figuerenc i les riuades de fugitius».

Els bombardejos van finalitzar quan, segons el comunicat de guerra del bàndol revoltat del 10 de febrer de 1939, «les nostres forces han arribat victoriosament, en el dia d'avui, tots els passos de la frontera francesa des Puigcerdà fins a Portbou. La guerra a Catalunya ha acabat ».

Aquests són alguns testimonis de les víctimes dels bombardejos que els van viure quan eren nens o adolescents:

Un dia sortint del cinema, ens van agafar i ens van fer ajudar a recollir morts. Jo era tan jove ... Em va donar molta impressió.
Vaig tornar a munyir la vaca, i de cop, en mirar a la galleda, semblava que la llet pujava a dalt, bullia ... i llavors aquell gran estrèpit.
La meva amiga va morir decapitada. Portava un vestit nou i la seva mare li havia dit que no l'hi s'embrutés. Quan van caure les bombes, tothom es va tendir a terra menys ella.
Quan sonaven les sirenes anàvem a l'entrada, sota la volta de l'escala. L'avi no baixava mai. 'Deia:' Què collons! Si han de baixar, em aixafaran igual a dalt que a baix!
Vaig pensar: juro que no entraré mai més en cap refugi. Si he de morir, ho faré de cara al cel com tots aquests valents que es van a l'exili. Sonen les sirenes i ells segueixen caminant.
Van tornar els avions. Tots estirats a terra en el mur. Va passar una llitera amb un nen mort. Jo no sóc ploranera, i ara no pararia de plorar. Portava uns mitjons de colors i la cama li penjava.

Cafe de la Cambra

Memòria històrica

Durant la primera meitat de 2014 es va commemorar a Figueres el 75 aniversari dels bombardejos. El fotògraf Jordi Puig va demanar als supervivents que acudissin amb algun objecte que conservessin d'aquella època per ser retratats i la gent gran "tots superaven els 80 anys" es van presentar portant els més diversos estris, com una dona que va portar una pistola a la seva funda de cuir que se la va deixar oblidada un milicià en la retirada i que l'havia guardat des de llavors. Una selecció de 48 fotografies dels supervivents i un documental que es va rodar amb els seus testimonis es van exposar al Museu de l'Empordà, una de les entitats organitzadores de l'aniversari, juntament amb el setmanari Empordà i el GEES (Grup d'Empordanesos i empordanesos per la Solidaritat), recolzats per l'Ajuntament de Figueres i el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera. A l'exposició del Museu de l'Empordà també es van incloure imatges sobre els efectes dels bombardejos, documents d'arxiu i els objectes trobats al refugi de la plaça del Grà.

Fons: Wikipedia

Fons audiovisual: Salvador Torres Gomez

Aquest audiovisual vol ser un sentit record per a totes aquelles persones que d'una manera o altra varen patir les conseqüències de la gerra civil espanyola.
"Figueres, 1 de febrer del 39" rememora la celebració de las últimes Corts Republicanes en el Castell de Sant Ferran de Figueres ara fa 75 anys, a partir d'una recreació històrica.
L'1 de febrer de 1939, ja a les acaballes de la guerra civil es va celebrar en la "clandestinitat" i a la llum de les espelmes a les cavallerisses del Castell de Sant Ferran de Figueres, l'última sessió de les Corts Republicanes . Diuen que el fred era tan intens que molts dels seixanta-dos diputats que s'hi havien reunit no es van treure l´abric.
En les lúgubres i humides cavallerisses de la fortalesa, es va celebrar aquesta última reunió en territori espanyol i així va ser que Figueres es va convertir aquell dia en capital de la República espanyola.

Fons Fotografic: ANC

AVIAZIONE LEGIONARIA ITALIANA

Effetto di probabile bomba da 100T