L' Àlbum Rubaudonadeu és una col·lecció de 555 fotografies realitzades entre 1888 i 1889 pel fotògraf Josep Maria Cañellas, un reusenc establert a Paris.
Va sorgir de la iniciativa del mecenes Josep Rubaudonadeu (Figueres, 1841-Madrid, 1916), el qual li encarregà a Cañellas un extens reportatge fotogràfic de tota la comarca on havia d'incloure tots els pobles, monuments i conjunts artístics, oficis, mercats i fires, festes populars, imatges de la vida quotidiana dels homes i les dones... Cañellas, fotògraf d'instantànies, va saber captar la realitat espontàniament.
 |
| Josep Rubau Donadeu i Corcellés |
Josep Rubau Donadeu Corcelles
(Figueres, 1841 – Madrid, 1916)
Fill del baster i comerciant figuerenc Pere Rubau Casadevall, de notòria trajectòria política liberal, Josep Rubaudonadeu estudià a l’Institut de Figueres i s’inicià laboralment en el món de les assegurances, en què es va especialitzar en la prevenció de sinistres provocats per incendis en els establiments industrials i va esdevenir inspector general de la companyia La Catalana a l’edat de vint-icinc anys.
Vinculat amb la política democràtica i republicana d’ençà l’any 1858 en la seva visió més socialista, participà activament en la propaganda i els moviments revolucionaris d’aquest anys i patí empresonaments i exilis fins que el triomf de la revolució de 1868 li possibilità l’accés a l’escena política oficial, primer, com a diputat provincial de Barcelona els anys 1871 i 1872 i, posteriorment, com diputat a Corts els anys 1872 i 1873, on destacà per la vehemència de la seva retòrica revolucionària.
Entre 1869 i 1870, juntament amb el seu germà, l’impressor Juli Rubaudonadeu, formà part dels primers nuclis anarquistes espanyols que introduirien la Internacional Obrera a la Península. Acabada l’experiència democràtica, l’any 1881 fixà la seva residència a París, ciutat on guanyaria gran popularitat entre la colònia espanyola i una considerable fortuna gràcies a la seva intervenció com a procurador en el procés de dissolució del matrimoni de Mercedes Martínez de Campos amb el Duque de la Torre . Candidat federal a les Corts pel districte de Sant Feliu de Llobregat entre 1883 i 1896, i novament els anys 1907 i 1910 sense aconseguir l’acta en cap d’aquestes ocasions, l’any 1894 fixà la seva residència a Madrid, ciutat on morí l’any 1916 sense haver perdut mai el lligam amb la seva població natal, en la que, a banda de la important tasca de mecenatge cultural que hi exercí, mantingué l’històric periòdic federal El Ampurdanés fins la seva desaparició l’any 1911.
(Figueres, 1841 – Madrid, 1916)
Fill del baster i comerciant figuerenc Pere Rubau Casadevall, de notòria trajectòria política liberal, Josep Rubaudonadeu estudià a l’Institut de Figueres i s’inicià laboralment en el món de les assegurances, en què es va especialitzar en la prevenció de sinistres provocats per incendis en els establiments industrials i va esdevenir inspector general de la companyia La Catalana a l’edat de vint-icinc anys.
Vinculat amb la política democràtica i republicana d’ençà l’any 1858 en la seva visió més socialista, participà activament en la propaganda i els moviments revolucionaris d’aquest anys i patí empresonaments i exilis fins que el triomf de la revolució de 1868 li possibilità l’accés a l’escena política oficial, primer, com a diputat provincial de Barcelona els anys 1871 i 1872 i, posteriorment, com diputat a Corts els anys 1872 i 1873, on destacà per la vehemència de la seva retòrica revolucionària.
Entre 1869 i 1870, juntament amb el seu germà, l’impressor Juli Rubaudonadeu, formà part dels primers nuclis anarquistes espanyols que introduirien la Internacional Obrera a la Península. Acabada l’experiència democràtica, l’any 1881 fixà la seva residència a París, ciutat on guanyaria gran popularitat entre la colònia espanyola i una considerable fortuna gràcies a la seva intervenció com a procurador en el procés de dissolució del matrimoni de Mercedes Martínez de Campos amb el Duque de la Torre . Candidat federal a les Corts pel districte de Sant Feliu de Llobregat entre 1883 i 1896, i novament els anys 1907 i 1910 sense aconseguir l’acta en cap d’aquestes ocasions, l’any 1894 fixà la seva residència a Madrid, ciutat on morí l’any 1916 sense haver perdut mai el lligam amb la seva població natal, en la que, a banda de la important tasca de mecenatge cultural que hi exercí, mantingué l’històric periòdic federal El Ampurdanés fins la seva desaparició l’any 1911.
 |
| Primer exemplar 11 de Agost 1861 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.