Traductor

divendres, 7 de desembre de 2018

Francesc Macià a Figueres 1931

Emporda Federal
Figueres 04 de Novembre 1931
Fotografies: ANC


Demà, dijous, dia 5 de novembre, serà hoste de la ciutat de Figueres el venerable President de la Generalitat de Catalunya. Ve en romiatge patriòtic. Ve, alhora, per a copsar els batecs racials d'aquesta plana empordanesa, i aquesta, saturada del més pur i abrandat catalanisme, xopa d'aquella tradició federal i democràtica que li ha valgut l'honrós nom de terra de llibertat, sabrà comportar-se de faisó digna. Amb la vinguda de Macià, Figueres i la seva rodalia s'alçarà en moviment cívic. No hi faltarà ningú. Tothom, com un sol home, com un sol esperit i amb un daler únic, s'aplegarà entorn de l'Avi.
Perquè l'Avi... és Catalunya.
I l'Empordà com digué el poeta és el cor mateix de Catalunya.

Demà tindrem entre nosaltres al salvador de la Nacionalilat Catalana.
Demà, per primer cop des de la procla-mació de la República, trepitjarà les terres altes de l'Empordà el President de la Catalunya renascuda, aquest home, al qual no dubtem sabran retre un homenatge entusiasta els homes, les dones i els infants de la nostra terra empordanesa.
Està massa alta la figura de Macià, perquè tinguem de fer-ne l'elogi. La seva vida accidentada, la seva vida de sacrifici, s'aparta massa de la vida normal perquè deixi de produir-nos l'admiració a que donen lloc les vides extraordinàries.
La seva visió política. el seu cop d'audàcia, s'aparta massa dels fets normals, per a poguer confon-dre" amb una vida corrent. La seva actuació, la seva prudència davant dels fets desentrollats el posen per sobre de tota crítica honrada. La seva ànima gran, el seu amor als humils, l'acosta massa a Crist, perquè poguem deixar nosaltres d'admirar-lo i perquè els nous faritzeus, els nous hipòcrites, els que han viscut a costes dels humils i acosta de Crist, puguin deixar d'odiar-lo.
Macià és l'essència pura de la racia-litat catalan, ell condensa en la seva persona, les característiques més excel-ses de la nostra ànima renaixent. El venerable cavaller, l'home liberal, el pare dels humils, és la flor més pura de la creació catalana. Aquest poble novell, saturat de bells ideals, conscient de la seva personalilat,
ha cristal-litzat en la persona de Macià les aspiracions de la raça.
Els pobles arribats a un alt grau de maduresa, troben l'home geni que sap aplegar les forces disperses juntar-les i donar el cop definitiu que allibera la nova nacionalitat de les traves que s'oposen al seu desenvolupament.
Catalunya ha tingut amb Francesc Macià, el guia providencial que en el moment culminant en que s'anava a decidir la sort dels pobles hispànics, s'ha avançat a proclamar el fet català, posant així a primer rengle un problema essencial, que sense ell hauria passat a problema de segona categoria.
Macià, al proclamar la República Catalana va apuntar les bases fermes sobre les quals s'havia de sentar la futura república espanyola. Aquestes bases eren la solució del problema de les nacionalitats ibèriques i la reforma social. Tot el que tendeixi a evitar aquestes solucions, seran traves posades al camí de la república i que no faran altra cosa que agreujar el camí que fatalment ha de seguirse. Sortosament la República va seguint lentament el camí assenyalat per Macià El govern Azaña, és un triomf de l'ideologia de Macià.
El nou govern es troba molt més a la vora de la línia per aquest assenyalada que no el govern anterior i veurem com, si la República vol desentrotllar-se amplament tindrà que amotllar-se definitivament a la solució proposada per Macià el dia de la proclamació de la República Catalana.
Voldríem que tots el empordanesos comprenguessin aquesta gran veritat. Desitjaríem que tots aquells que avui es troben desorientats per obra dels temerosos i dels amargats vegessin la figura de Macià amb tota la seva grandesa. Y voldríem que igual que els txecs amb Massarik, fos avui Macià per tots els catalans, el que sens cap dubte serà demà. Voldríem que avui fos ja, per tots el Pare de la Pàtria Catalana.

ALEXANDRE DEULOFEU.


L'arribada de Macià i els seus acompanyants

Contrariament a ho que haviem anunciat en el nùmero anterior, Francesc Macià arrIbarà amb l'exprès de les 12 i mitja..Per tant. en lloc de formar-se la recepció al final de l'Avinguda de la República, aquella tindrà lloc a l'estació del ferrocarril, des d'on, passant pels carrers de Vilallonga, Plaça de Catalunya, Ignasi Iglésies, Rambla i Wilson, es dirigirà a la Casa de la Ciutat, en qual lloc l'Ajuntamenl popular donarà la benvinguda al primer President de la Generalitat de Catalunya.
D'acord amb el programes profusament circulats, a la una l'Ajuntament de Figueres oferirà un àpat a l'il·lustre visitant i personalitats que l'acompanyin, en qual acte hi són convidades únicament les autorilats locals.


Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya,
saluda des del tren que el porta de visita a Figueres, a les autoritats
congregades a l'andana de l'estació de Girona. Pujen al tren Claudi Ametlla,
governador civil de Girona i Josep Irla, comissari de la Generalitat a Girona.



A les 3 de la tarda, els il·lustres hostes visitaran la Federació Republicana Socialista, en el cual s'organitzarà una manifestació que es dirigira al cementiri civil on reposen les despulles del fort patriota Martí Vilanova. Dirà uns mots biogràfics el nostre bon amic Rafael Ramis.

A les 5, el President Macià, rebrà les Comissions que vulguin saludarlo, a qual objecte s'ha habilitat el Teatre Principal per a la recepció indispensable.
Els comissionats hauran de proveirse d'un «passi» que facilitaran a l'Ajuntament o a la Federació Republicana.


Seguidament visitarà l'Exposició de Crisantems, i a la nit, després del sopar popular, tindrà lloc, en el gran teatre El Jardí, el magne míting d'afirmació republicana i catalanista.


Emporda Federal
Figueres 07 de Novembre 1931

L'Estada de Francesc Macià a Figueres

"Figueres i la seva comarca aclamen amb entusiasme delirant a Macià i els seus il·lustres acompanyants."

Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, 
saluda els vilatans que han sortit a rebre'l, Figueres.

"Impossible" poliar a aquestes planes el reflexe del què fou la visita de Francesc Macià a terres empordaneses. Ovacions inacabables; visques pronunciats per milers de persones baixades de tota la comarca El brandament de les ensenyes de les diverses entitats polítiques, culturals, socials i d'esbarjo allí representades .. Per a resumir: quelcom delirant.

Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, 
saluda els vilatans que han sortit a rebre'l, Figueres.

El batlle de la ciutat, senyor Marià Pujulà, s'avançà a donar la benvinguda al President. Aquest fou saludat també pels diputats de la Generalitat senyors , Puig Pujades i Laureà Dalmau, i el Comissari adjunt de la Generalitat a Girona, senyor Camps i Arboix.
El senyor Macià pujà a un automòbil curull dels rams de flors que havien portat unes senyoretes figuerenques. Junt amb el President anaven els senyors Pujulà, Ametlla i Irla. La comitiva passà entre mig d'unes muralles de públic abrandat per l'entusiasme. Es amb penes i treballs que hom ha pogut arribar a l'Ajuntament.


Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, 
saluda els vilatans que han sortit a rebre'l, Figueres.


A la Casa de la Vila, el senyor Macià sortí al balcó a pronunciar uns mots per a agrair la rebuda triomfal que li havia fet el poble de Figueres. Afegint: Cada vegada em complau més veure com els catalans se senten compenetrats amb el Govern de la Generalitat, el qual ha d'ésser molt aviat, quan l'Estatut estigui aprovat, el Govern de Catalunya per ella mateixa. Remarcà també l'absolula unanimitat amb què Catalunya defensa les seves aspiracions.


Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya,
es dirigeix des de l'Ajuntament a l'Hotel Comerç, durant la seva visita a Figueres.
L'acompanyen Marià Pujulà, alcalde de Figueres; Claudi Ametlla,
governador civil de Girona; Ventura Gassol, conseller d'Instrucció Pública;
Josep Irla, comissari de la Generalitat a Girona
 el comandant Enric Pérez Farràs, entre altres.

Va ésser brillantíssíma la recepció celebrada al saló de sessions. Rendiren homenatge al President totes les corporacions locals i diversos alcaldes de pobles veïns.
Seguidament hom s'encaminà vers l'Hotel del Comerç, on tingué lloc el banquet ofert per l'Ajuntament. No es pronunciaren discursos.


Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya,
en el banquet de recepció ofert per l'Ajuntament de Figueres en honor seu.
 L'acompanyen Marià Pujulà, alcalde de Figueres; Claudi Ametlla,
governador civil de Girona; Ventura Gassol, conseller d'Instrucció Pública;
Josep Irla, comissari de la Generalitat a Girona;
Josep Puig i Pujades, i el comandant Enric Pérez Farràs,
 entre altres. Hotel Comerç, Figueres.




L'homenatge a Martí Vilanova
A primera hora de la tarda va lenir lloc l'aclc més emocionant de la jornada. Del local de la Federació Republicana Socialista sortí una manifestació cap al Cementiri civil, per tal de retre homenatge a la memòria de Martí Vilanova, que va morir a l'exili, després d'haver combatut ardentment, durant la dictadura, pels ideals de Catalunya i de la República
La tomba del patrici restà coberta per les corones i les flors ofrenades per la Generalitat de Catalunya, Governador civil de Girona, Comissari de la Generalitat a Girona, senyor Iria; joventut Nacionalista Republicana; Associació Erato, Federació Republicana Socialista de l'Empordà, Col.legi Empordanès, Centre Republicà, Ajuntament de Figueres, Ajuntament de Barcelona, ctc.
Es feu un silenci pregon, i Rafael Ramis pronuncià el següent parlament:
Amics! Companys!.
Heu-nos ací aplegats a l'entorn d'aquest home venerable que es diu Francesc Macià, el President de Catalunya per a dedicar un moment de la nostra vida a homenatjar la memòria de Marlí Vilanova ,que ben aviat farà dos anys fou conduït, en despullla freda, a aquest lloc de repòs.


Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya,
pronuncia unes paraules d'homenatge
davant la tomba de Martí Vilanova a Figueres.
L'acompanyen Ventura Gassol, conseller d'Instrucció
Pública i el comandant Enric Pérez Farràs, entre altres.

Les autoritats de la Monarquia que estava fonent'se, varen impedir que s'exterioritzés el nostre sentiment i el sentiment del nostre poble per la mort d'aquell malaguanyat lluitador.
Al nostre President i el germà Gassol no se'ls permeté que entressin a França per a acomiadar el cadàver de Martí. A mi se m'impedí el pas de la frontera i de complir l'encàrrec que em tenien fet els amics de París. La policia va movilitzar-se per a què no s'exhibissin banderes ni es pronunciessin paraules que forçosamenl havien de resultar amarades de indignació
i revolucionarisme. I la policia va poguer dir, tota satisfeta, als que maldaren per a ofegar tota protesta contra ei seu procedir despòtic, que la bandera catalana no s'havia exhibit i que no s'havien pronunciat discursos. Era com una batalla guanyada.
Nosaltres, però, els amics de París, els que vàrem compartir amb Martí els darrers goigs i els darrers dolors havíem embolcallat amorosament el seu cadàver amb la bandera de Catalunya. Segurament si aquells policies que tant es plavien a perseguir els bons catalans s'ho haguessin pensat, hagueren fet obrir la caixa en nom de la integritat de la pàtria.
Ara tenim República i ens és permès venir col.leclivament a retre visita a Martí, i les cintes de les 4 barres poden voleiar a mercè del buf tramuntanal.
Tenim República i tenim un avenç de la llibertat que tindrem els catalans, ben aviat, si sabem romandre units i decidits a tenir-la.
Com hauria fruït, i com hauria estat disposat a fer-s'hi amb les dents el bon Martí , com ens ajudaria a fer bona feina aquell altre amic. En Francesc Canet, que dorm el son etern al seu costat. Quantes voltes m'he recordat d'aquests dos homes admirables, durant aquest semestre republicà tan plè d'esdeveniments trascendentals!



Els amics de Figueres que han organitzat aquest acte m'han comissionat per a dir uns mots biogràfics de Martí Vilanova. Però si a Figueres tothom el coneixia i a l'Empordà també eren ben coneguts i ben estimats, el seu coratge, la seva bondat, el seu ardidament. No crec que calgui fer la biografia de Martí Vilanova. Per a complir la comanda n'hi haurà prou que digui que en Martí estava disposat a donar-ho tot, i tot ho donà, per la llibertat dels pobles i per la llibertat dels homes. Ell no es parava en els seus ideals, el sentiment separatista de l'afany d'establir la justícia social. Volia redimir a Catalunya, mereixedora de llibertats; però també volia redimir als proletaris catalans víctimes de la injustícia capitalista.
El nacionalisme que es fonamenta en la successió de Marlí l'humà i en les gestes dels Peres i dels Jaumes i que limita les seves aspiracions a restablir en nom del tradicionalisme sense fer cas de què els homes estem dividits en castes, no era el de Martí, no és el nostre. Els amics de Martí volen una Catalunya lliure, en la qual tots els homes siguin iguals, i volem ajudar a lliberar tols els altres pobles ibèrics treballant sempre amb la vista fita en la constitució d'una Societat digna, en la qual no hi hagi explotats perquè no hi tingui estada l'explotador.


Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya,
durant l'acte d'homenatge davant la tomba de Martí Vilanova a Figueres.
L'acompanyen Ventura Gassol, conseller d'Instrucció Pública;
Claudi Ametlla, governador civil de Girona; Josep Irla,
comissari de la Generalitat a Girona; Marià Pujulà,
alcalde de Figueres, i el comandant Enric Pérez Farràs, entre altres.


"Estimat amic Martì, Avui el nostre digníssim President ve a deixar unes flors damunt la teva tomba el senyor Macià t'estimava molt perquè et coneixia bé, jo voldria que els que hem vingut a quest aplec amb el perfum d'aquestes flors ens enduguéssim la decissió de lluitar sempre, com tu ho feies, sense reparar en sacrificis per alliberar la terra esclavitzada i els germans endogalats per la injustícia social.
Si parlés amb nom propi acabaria demanant per la salut de la República i per a vindicar la memòria de Vilanova i de Canet, que fos inexorable amb la gent que, recolzant la Dictadura, sigui per petulància, per afició o per por, són còmplices de l'assassinat d'aquests ciutadans exemplars.
Però jo sé que tothom no comparteix el meu desig de castigar sense compassió, són mes bons que jo. El que us demano a vós, ilustre President de Catalunya, a vosaltres homes directors dels partits, als ciutadans dignes, que apliquem, com a càstig mínim el de no deixar-los figurar mai més en cap càrrec públic als que, sigui per el que sigui, es convertiren en veritables sicaris de la Dictadura."

Si ho fem aixì honrarem la memoria de Martì Vilanova i contribuirem a la salut de la República.
Després ha estat la veu un xic tremolosa del nostre President la que ha commogut als fervents de Martí Vilanova. EI senyor Macià ha cantat les virtuts del company entusiasta i amic lleial. S'ha dolgut que la mort l'hagués sorprès en el moment en què els seus ideals de llibertat catalana i igualtat social entraven decididament pel camí del triomf.
L'homenatge a Martí Vilanova ha estat simple i grandiós alhora. Les nostres paraules no sabrien explicar els moments colpidors i emocionants d'aquesta tarda al Cementiri Civil de Figueres. •


El senyor Macià es traslladà després a Castelló d'Empúries.
La rebuda que se li ha fet, no desdiu de la de Figueres. Poques vegades, en els seus viatges per ferres catalanes, s'haurà vist el President de la Generalitat tan festejat per tot el poble.
Des del balcó de l'Ajuntament, el senyor Macià digué unes paraules d'agraiment i de salutació, el públic l'ha ovacionat delirantment.
De tornada a Figueres, el senyor Macià, acompanyat dels senyors Gassol , Puig Pujades i Pujolà, presidi al Teatre Principal una recepció organitzada a honor seu. La major part dels alcaldes de l'Empordà han assistit a aquesta recepció.
Seguidament va visitar el senyor Macià, l'exposició de crisantems que Atenea tenia oberta al Casino Menestral. A l'històric àlbum de l'esmentada entitat.

Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, 
visita una exposició de crisantems al Casino Menestral Figuerenc. 
L'acompanyen Ventura Gassol, conseller d'Instrucció Pública; 
Marià Pujulà, alcalde de Figueres; Josep Puig i Pujades, 
i el comandant Enric Pérez Farràs, entre altres autoritats. Figueres.

Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, 
a la recepció oferta en el seu honor durant la visita a una exposició 
floral al Casino Menestral Figuerenc. 
L'acompanyen Marià Pujulà, alcalde de Figueres, entre altres autoritats.


Ha escrit el President les següents paraules: «L'aprovació de l'Estatut de Catalunya serà la garantia de la consolidació de la República.» El senyor Gassol va anotar a l'àlbum unes paraules de record per a En Marlí Vilanova.
Després el senyor Macià i acompanyants visitaren la Biblioteca Popular, i al vespre fou obsequiat amb un banquet popular. 



Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, 
en un sopar popular celebrat en honor seu a l'Hotel París, Figueres.


Mentre aquest tenia lloc el cor de la Erato cantà algunes composicions, i la colla Antiga Pep executà tot un enfilall de belles sardanes, que foren puntejades amb entusiasme per la multitud.
Acabat l'àpat, tingué lloc el gran míting d'afirmació republicana nacionalista, qual míting, per la importància excepcional que revestí, en donem una informació completa en  aquesta plana.



Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, 
es dirigeix al públic assistent al míting celebrat al Teatre El Jardí de Figueres.

Assistents al míting celebrat al Teatre El Jardí de Figueres.


Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya, 
a la presidència d'un míting celebrat al Teatre el Jardí de Figueres. 
L'acompanyen Marià Pujulà, alcalde de Figueres; Lluís Companys; 
Ventura Gassol, conseller d'Instrucció Pública, 
i Josep Puig i Pujades, entre altres autoritats locals.