Traductor

dissabte, 26 d’abril de 2014

Hidro - Elèctrica de l' Empordà




Inicis de l'enllumenat electric a Figueres


El 7 de novembre de 1888, Antoni Vergés i Buscató, farmacèutic de la Selva de Mar, amb residència a Roses, i com a representant d'una companyia elèctrica, demanava permís a l'Ajuntament de Figueres per il-luminar els estatges particulars i les vies públiques de la ciutat. A tal efecte sol-licitava instal-lar una màquina de vapor de 60 C.V. i col-locar pels carrers els fils conductors de l'electricitat. l´Ajuntament va estudiar aquesta possibilitat "siempre que los hilos se coloquen a una altura conveniente y acostumbrada". A la sessió municipal hi hagué opinions contradictòries: que l'electricitat no produïa calor, que hi havia perill d'incendi per curt circuit i que resultava més cara que el gas. L'assumpte va quedar sobre la taula en espera d'un estudi més complet i no es va portar a cap.

En aquest moment només feia nou anys que a Estats Units s'havia aconseguit tornar incandescent en el buit un filament de carbó fent passar per ell un corrent elèctric, experiment que dos anys després Edison havia presentat a l'Exposició Internacional de París on aquella primera làmpada incandescent causà una gran expectació. Tres anys després, el 1891, és Antonio Tello de Souza i Álvarez de Toledo qui demanà novament la introducció elèctrica a Figueres produïda per una màquina de vapor, amb una exclusivitat de vint anys. La resposta municipal fou que no es podia concedir cap exclusiva sense prèvia subhasta.
L'any 1895 hi unes altres cinc peticions inconcretes pel mateix concepte.
En aquest mateix any la vila de Darnius es converteix en capdavantera,de la comarca i en la segona població de la província després de Girona,en disposar d'enllumenat elèctric gràcies a una central sobre el riu Arnera.


L'ultim fanal d'oli fou regalat a les autoritats militars
 i fou col.locat a la pujada del castell

Es féu una gran "Festa de la Llum", on acudí, astorada, una gernació de tota la comarca per veure, com deia el poeta:

que de l'Arnera
sense foc ni fum
sortís un dia
l'elèctric llum.

A Figueres, no és fins al següent 1896 quan es materialitzà aquesta entrada. En el mes de maig Bonaventura Maria Plaja, veí de Barcelona, va presentar dues instàncies a I'Ajuntament. En una demanava autorització per estendre una xarxa de fils de coure pels carrers de la població i l'altra per contractar el servei públic. Tenia la fàbrica en un salt d'aigua a Calabuig.
El 5 de juny, es dictaminà favorablement "en la forma que acostumbra hacerse en la mayoría de las poblaciones de España que tienen establecido este sistema de alumbrado y entre ellas la de la inmortal Gerona". Havia de col-locar gratuïtament dos focus d'arc voltaic de 1.200 bugies a la Rambla. Les condicions tècniques assenyalaven un emplaçament dels cables a una altura superior als 4 metres sobre la rasant del carrer, a 75 centímetres de les façanes i a 2 metres sobre els teulats. Tots els conductors havien de disposar de curts circuits.

L'any 1897, els carrers estaven envaïts de fils de coure. El 16 d'abril l'empresa es transforma en "Plaja i Coromina, Societat en comandita" i l'obra va quedar inicialment fixada en 4 focus d'arc voltaic de 1.200 bugies instal-lats sobre columnes (2 a la Rambla, 1 a la plaça de I'Ajuntament i 1 a la plaça dels Monjos, avui del Gra), 1 al centre de la Rambla sostingut amb filferro i 20 làmpades incandescents de 25 bugies cada una a diversos carrers.


focus d'arc voltaic a la Rambla


La inauguració va tenir lloc el dia 11 de juliol de 1897. La premsa de l'època diu: "El domingo se inauguraron las 5 lámparas de arco voltaico de 1.200 bujias cada una, situadas en la Rambla y la de igual clase situada en la plaza de la Constitució. Debido, según tenemos entendido, a pequeños defectos que se estan corrigiendo, no dieron el resultado apetecido, si bien pudo formarse completa idea de la potencia lumínica de dichas lámparas, que con ellas quedara tan alumbrada dicha Rambla y plaza, como puede desearse”.

Dies després deia que la companyia instal-ladora treballava activament a fi i efecte d'inaugurar l'enllumenat per arc voltaic, i el dia 26 de juliol explica que "la luz es espléndida y de gran potencia lumínica, mereciendo que el público haya recibido con muchos aplausos esta innovación que embellece la ciudad y contribuye a darle la importancia de una capital".
Nogensmenys, van sorgir problemes de funcionament ben aviat. Encara el dia 5 de gener de l'any següent I'Ajuntament reclamava sobre la data de la seva posada en funcionament dels arcs voltaics, alhora que interessava dos altres llums incandescents, un al Rentador públic i un a l'entrada de l'Hospital, al carrer Nou. El preu del consum era de 3 pessetes al mes per una làmpada de 10 bugies i de 4,50 pessetes, la de 16 bugies.
El dia 17 d'abril de 1899 el servei no va funcionar a la nit i va deixar a les fosques a tothom. Era degut a una desgràcia ocorreguda a la fàbrica.


focus d'arc voltaic a la plaça de l'Ajuntament

1913

Dimecres dia 13 d'agost de 1913, els senyors Brunet, Cusí, Masó, Roca, Sala i el matrimoni Gusi-Castelló entraven al despatx del notari Salvador Dalí i Cusí, al capdavall del carrer Monturiol, els va rebre amb la seva cordial simpatia.
Aquesta reunió al bufet del notari era per a signar una escriptura ben peculiar: constitució de la companyia mercantil anònima "Sociedad Hidro-Eléctrica del Ampurdán". Una escriptura de bona ploma i voluminosa per la descripció de drets i béns i amb una sèrie de disposicions que formaven els estatuts de la nova empresa. Tots ells eren conscients de la importància d'aquell acte. Anaven a vigoritzar la comarca empordanesa amb una nova font d'energia per a substituir els combustibles bàsics industrials i domèstics. Era la nova potència del futur: neta, poderosa, ràpida, impulsiva, sense emmagatzemament. Només calia l'explotació sistemàtica dels salts d'aigua que els signants aportaven.

Aquell 13 d'agost de 1913 marcava una fita històrica per al desenvolupament industrial i social de Figueres i la seva comarca i posteriorment, per a Olot, on la nova empresa s'introduiria en adquirir la propietat d'una altra empresa allà arrelada.
La presència de l'electricitat marca un dels moments estel-lars de la civilització dels pobles i avui ningú no pot imaginar-se el nostre món sense aquest element quotidià de la vida humana. Per això cal considerar la constitució de la societat "Hidro-Eléctrica del Ampurdán, S. A. " com un fet essencial de la nostra història. Si bé l'enllumenat a Figueres havia fet un feble intent de filtració ja l'any 1896, aquest no és realment eficient fins a l'any 1913 amb aquesta societat. Els seus filats envairen els carrers de les viles empordaneses, portaren
l´enllumenat a les cases i a les vies públiques i foren la força motriu de totes les màquines industrials, en una total renovació tecnològica.
Els set signants de l'escriptura tenien una clara visió de futur.


Salvador Dalí i Cusí

Primers enllumenats

El primer enllumenat públic de la població de Figueres fou el clàssic emprat a 1'epoca medieval consistent en uns engraellats de ferro forjat dins els quals es cremaven unes teies. Tant les torxes com els teiers feien poca llum i la gent havia de refiar-se de les candeles de sèu i les Ilànties d'oli i de petroli en sortir als carrers.
L'any 1804, van instal-lar~se els primers fanals d'enllumenat públic pel sistema ďoli. que es van collocar a les cantonades dels carrers més cèntrics. Es consumien uns vint-i-quatre mallals d'oli l'any.
Aquest sistema fou canviat pel de gas l'any 1860. La fàbrica estava emplaçada al carrer de les Eres de la Vila i usava el procediment de producció de gas dit "residu compost". Inicialment van posar-se 140 fanals. Aquest mètode va conviure, a partir de 1897, amb les lluminàries elèctriques fins que aquestes van imposar-se plenament al termini de pocs anys.


Els pobles de la comarca alt-empordanesa encara disposaven d'elements més simples. Algunes poblacions mai no tingueren fanals d'oli i cap d'elles no va disposar de gas. Quant a l'electricitat, va arribar a la majoria dels municipis en el segon decenni ďaquest segle, àdhuc amb muntatges molt febles. La força motriu pel desenvolupament de les activitats de les diverses ındustries arreu de la comarca es nodrıa essencıalment dels aprofıtaments hidraulics, on destacaven les derivacions dels rius Fluvià, Muga i Arnera i de diversos recs i rieroles, com el del Molí, a Castelló d'Empúries, el de l'Amıentera, etc. Aquesta força feia moure les moles de les farineres que existien a diverses poblacions, les de trituració de cimà i sabonet, especialment a Pont de Molins i la Vajol. les fargues de Sant Llorenç de la Muga, Darnius, Maçanet de Cabrenys, etc.
A Figueres abundaven les blanqueries en les quals adobaven les pells dels animals sacrificats no solament a la ciutat i a la comarca, sinó ďalguns pobles del Rosselló i del Vallespir. Usaven la potència ďalgunes fonts i brolladors com els dels carrers Gatillepis , Blanc, Pou Artesià, etc, i les deus Susana, Sessina, etc.

Després van introduir-se les màquines de vapor i els motors dits de gas pobre. En el món rural s'implanta l'energia eòlica. L'any 1899, es va fabricar a Figueres el primer moli de vent. Era de grans dimensions, amb unes pales que tenien fins a 8 metres de diàmetre, que després es regularan a uns 3 metres i amb 42 pales, de les quals eren experts fabricants els figuerencs  Brunet i Ubanell.




Emplaçament de la companyia en els locals
d'una antiga botiga de pianos al carrer Sant Pau



Noces de Platí de “Hidro Eléctrica de l´Emporda”

Gràcies a Joaquim Ribas.