Traductor

diumenge, 6 de maig de 2012

Mn. Albert

Mn. Albert

Mn. Josep Maria Albert i Arnau  (Cistella 18 de Abril de 1897 - Figueres 1987) va ser,sens dubte un figuerenc d'adopció, com ell deia, de " tota manera sóc empordanès".
Era el dia 18 d'abril de 1897. Els seus Pares foren Joan Albert Sabater i Anna Arnau Rubert, ambdós de Cistella. Foren deu germans, dels quals tres d'ells moriren de petits, el seu pare, a més de propietari, era el secretari del Poble, del que fou un gran benefector, ja que, després de la família, era el que més estimava.
La primera infantesa de Josep Maria Albert, va passar-la a Cistella, tenia nou anys, quan va entrar intern en el santuari del Collell, per tal de seguir-hi la primera ensenyança. Al curs següent va tornar-hi com seminarista, perquè aleshores, el Collell era seu del Seminari Menor. Alla va Pasar-hi vuit anys, entregat als estudis, treballant a gust i sentint un interès creixent per la Música, començant els exercisis de solfeig i Piano en els que ben aviat va progressar.





Com sigui que aleshores, la carrera sacerdotal constava de catorze anys, va haber-ne de passar cinc més al Santuari Major de Girona, on intensificà el seus estudis musicals.
Arrivades les vacances de l'estiu de 1924, fou ordenat prevere a la Casa Missió de Banyoles,per mans del Dr. Guillamet, tota vegada que mort el bisbe Mas, la Seu gironina estava vacant.
El dia de la Mare de Déu de Setembre del mateix any, mossèn Albert, entrava per la portalada romànica de l'església parroquial de Cistella, per cantar missa en el seu altar major acompanyat de la família, dels amics i de tot el poble.


Portalada Esglèsia de Cistella 1889

Pocs dies després, va rebre el nomenament, prèviament sol·licitat, d'organista de la Parròquia de Sant Pere de Figueres. Tenia llavors vint-i-set anys i aquí començà la seva adopció de figuerenc.
El càrrec d'organista de la Parròquia de Sant Pere obligava a ensenyar a cantar el Conventual a quatre escolans de cor. Però ell va anar més lluny d'aquesta primera llavor de la futura escolania. No va parar fins fundar la Capella Parroquial, en la que les veus d'escolans i adults, s'alternaven en la interpretació dels cants religiosos.
Foren anys de treball, d'assaig, de dedicació intensiva per agermanar en un mateix ritme les diferents tessitures de la veu dels cantaires.


Processó de Rams


Els esforços foren compensats. Ben aviat els resultats foren esplendorosos. La Capella Parroquial actuava per les grans solemnitats: Nadal, Quaranta Hores, Setmana Santa i Pasqua. També cantaven per Corpus.
Centenars de nois de la nostra ciutat reberen ensenyança de música i una profunda formació humana i religiosa.
Fruit de la Capella i de l'Agrupació d'Antics Cantors, fou la fundació de la Confraria del Sant Sepulcre i la construcció del mateix misteri.
L'Escolania va estar, per altra part, un camp adobat per les vocacions, ja que d'ella en sortiren molts sacerdots i monjos.
Amb motiu de les seves noces d'or sacerdotals es va fer una setmana Vocacional d'Homenatge i va editar-se un llibre sobre la seva obra, una obra que no va estar dedicada en la pedra, sinó en els esperits. Va anar de dret a l'ànima. Per a ell "a Figueres no hi havia portes tancades ni voluntats en contra".



Mn.  Albert