Traductor

dissabte, 25 de juny de 2011

Museu Dali - Idea i Execució


  • La Idea
Va començar a circular públicament el rumor  vora l'any 1965 que Salvador Dalí volia convertir l'antic Teatre Municipal. Interiorment gairebé derruït i externament conservat per miracle, la pilota va rebotar en una paret d'indiferència, de Ironia i d'escepticisme. Al costat dels que es prenien la cosa, amb els eterns passius (generalment també eterns derrotistes) que deien: "que facin el que els dóna la gana que també ho faran sense consultar ", hi havia els que es prenien la cosa com un acudit: "Què li haurà passat a Dalí, ara? És que ens vol utilitzar per a un muntatge publicitari?.I no van faltar els escèptics els que van pensar que "no havia de creure fins veure".


Teatre en Ruinas

Confesso que molts van  passar per aquestes tres fases: en primer lloc, no van donar importància a la cosa i van pensar, a més, que a l'hora de la veritat si arribava, només seríen convidats per aplaudir, després, ja una mica més impostos dels projectes del pintor i del nostre Ajuntament van pensar que se estaba preparant una segona part, d'un espectacle que va tenir la seva primera part abans  a Figueres . (Els lectors que van viure aquella arribada en helicòpter,(?) a la plaça de toros, recordaran d'un espectacle, muntat a nivell ciutadà en què tots van ser protagonistes al costat del gran protagonista). Més tard, després de bastants canvis d'impressions i d'algunes entrevistes amb preguntes carragades d'innocent mala intenció, van arribar a formar la idea ecéptica que tot "era massa bonic per ser veritat ".
La pilota Anava rebotant en una i altra paret i crec que a Figueres només hi va haver una persona que no es va cansar de mantenir-la en joc, enfonsant, poc a poc, aquestes parets d'indiferència, de ironia i de escepticisme. Qui mantenia la pilota en joc sabia perfectament (com bon coneixedor de la sensibilitat figuerenca) que les parets-més superficials, que profundes o més aparents, que reals acabarien per cedir com així va estat. Van arribar a creure que el del Museu Dalí anava a ser-ho, el dia que van escoltar d'una personalitat, el nom no cal revelar, unes paraules semblants a aquestes; Dalí sempre desitja singularitzar-se  en el" Museu de l'Empordà " ja que a les hores es parlava insistentment sobre aquest "Museu", Dalí podria tenir una o dues sales, el mateix que Marés i altres artistes significants, però no, Dalí no vol barrejar-se amb els altres; vol anar sol i vol "el seu  Museu ".


Andami, instalat on va ser
la Platea i escenari

Els arguments amb què es lludría la verbositat de l'esmentada i no l'esmentada personalitat, es basaven en aquesta o una frase semblant: "Dalí no té quadres per donar i gairebé no li queda temps per fer-los ". Afegia per donar més tints de veritat al seu argument: "Dalí quan pinta alguna cosa ja ho té venut per endavant.

No fa exposicions com Picasso, per exemple ... "(Picasso acabava d'obsequiar a la ciutat comtal amb una quantitat de quadres veritablement impressionant). Aquesta postura que a primera vista sembla raonable, va apuntalar per un temps, més o menys llarg, les parets de l'indiferència, d'ironia i de escepticisme en què rebotava una i altra vegada la pilota posada i mantinguda en joc per una fé que, que quan sigui l'hora, haurem de reconèixer i agrair.
Un personatge que el nom no vull fer públic es va començar a convèncer el dia en què va anar a Port Lligat per solicitar de Dalí la portada de nostre número 1.500 del diari. En una conversa cordial, amable i senzilla, Dalí va exposar la seva idea respecte al Museu. Res ens va semblar desorbitat, sinó absolutament lògic. Dalí ens va pintar la portada del nostre extraordinari i ens va dir que després, depositesim l'original al Museu que portarà el seu nom. Ja s'havia ensorrat la  indiferència i acabava de caure el  punt irònic.
La pilota, encara mantinguda en joc, solament rebotava ara amb una paret d'escepticisme relatiu; em pregunto:"Es farà el Museu, però quan?". Ara m'adono que la meva forma de pensar i de reacciona estava d'acord amb la majoria. En el fons, la lluita estava a nivell de desitjos. Qui mantenia la pilota en joc, sabia que no estava perdent el temps...... I el temps li ha donat la raó.


  • Dali a TV
Ens van defraudar les dues intervencions televisives de Salvador Dali, la primera d'aquestes dues intervencions concretes a què em refereixo va ser al programa "doble imagen", la segona, en una entrevista que el pintor davant les càmeres va tenir amb Ibáñez Serrador. En les dues, Dalí es presentar potser així estava establert en el contracte, com un veritable "showman:" el pintor quedava enrere; quedava immers en la boirina d'alguna cosa una anècdota de Salvador Dalí. Les càmeres volien presentar-nos a un "pallasso" que a més pintava, quan en realitat Dalí és un pintor que, per interessos que ell ha de conèixer molt bé, sap fer, a més, pallassades. Em sembla que les intencions televisives no van ser massa justes, però es van trobar amb un Dalí amb plenes facultats que va saber agafar el timó pel seu compte i risc i va fer passar sobretot en l'última, una mala estona a Ibáñez Serrador.



Nosaltres, vam posar el crit al cel. No podíem consentir que Dalí fora presentat sota una sola de les seves infinites facetes. Però, en general, la cosa va ser presa de broma i fins i tot va fer gràcia. Al costat dels que ens indignem, hi havia els que van gaudir la seva. Pel nostre compte i risc, després de els esmentats "infeliços intervius" en televisió, vam fer una breu enquesta: "Què pensa, vostè, de Salvador Dalí?". Les respostes ens van arribar sinceres i matisades. ..

  • Dalí està boig. 
  • Han tingut de pagar-li molt perquè es prestés a representar aquest paper. 
  • És un geni. La resposta que més ens va agradar i amb la qual coincidim és la següent: Salvador Dali ha de ser molt intel-ligent per dir i fer les tonteries que diu i fa.

No entrem ni sortim en aquestes apreciacions personals, però creiem sincerament que Dalí ha de ser summament intel-ligent: un home que viu preparat constantment, per contestar a qualsevol pregunta, quan va dirigida al públic i per posar en tot moment la "pose" adequada per tal que "es parli d'ell, encara que sigui en bé".
Malgrat les opinions de l'home de la carrer, no podem oblidar que Dalí ha estat rebut diverses vegades pel Cap de l'Estat i que ha rebut la visita de personalitats rellevants del món de l'art i de la política. I és que Dalí, quan no està actuant, i això ens ho va fer notar Ibáñez Serrador, sembla un altre: és un home amable, ponderat que parla amb naturalitat. Però la veritat de Dali és la seva pintura.
A Dalí se li perdona tot el teatre que fa perquè se li reconeix el seu geni com a pintor. La gent, pressent, intueix que Salvador Dalí va a entrar a la posteritat com el que és, com un gran pintor.
Els anys un cop desaparegui Dalí que Déu ens conservi per molt de temps aniran esborrant l'anècdota que l'envolta o en la que s'embolica per perfilar, al mateix temps, el seu geni pictòric: la seva imaginació sense límits, el seu domini del dibuix i dels colors i, especialment, el seu saber plasmar la nostra realitat amb la força dei símbol.


Dali explica al Sr. Director General
 d'Arquitectura
els projectes que té,per el Museu



  • Els Informadors Improvisan

Consideracions a part, direm que el passat dia 13, del mes en curs, va tenir lloc al saló de descans de l'antic Teatre Municipal, la inauguració simbòlica de les obres del Museu Dalí, descobrint una part concretament la que centrarà al sostre, tota la decoració de la sala de la gran obra que Salvador Dalí realitza per a aquesta dependència. Ens abstenim de descripcions perquè els nostres lectors poden veure, la fotografia de la pintura que Salvador Dalí està efectuant per al Museu que portarà el seu nom.





Mentre esperàvem l'arribada del pintor a l'Ajuntament, sota els pòrtics i enfront de la plaça, el nostre col-laborador Joan Morales va realitzar, entre els informadors de la ciutat presents, una breu enquesta fent a tots la mateixa pregunta: ¿Quina opinió té de Salvador Dalí ? A continuació els oferim les respostes per l'ordre amb que vam poder obtenir-les. (El temps estava plujós i la gent s'estrenyen sota els pòrtics de l'Ajuntament, fent gairebé impossible la focalització dels informadors i, per tant, el diàleg).


  • Emili Casademont
Sobre Salvador Dalí es poden opinar moltes coses: des que és un simple cl own, com han reconegut tots els diaris del món i tota la gent, fins que és un gran pintor també, perquè se li ha reconegut que és un artista de cap a cap quan ell vol i està al marge de tota aquesta publicitat i tot aquest pallassos podríem dir.


  • Eduard Puig
Salvador Dalí s'ha definit moltes vegades ell mateix. Ara podríem dir que és el més paranoic de tots els empordanesos universals.


  • Vicens Burgas
Jo crec que Salvador Dalí és un home important per Figueres il'Empordà a n. Ara , també hi ha una part que cal dir i és que potser Salvador Dalí actualment, entre tots, ho estem enllaçantprou amb el turisme. Jo crec que tot el de Salvador Dalí està moltbé, però enfocat a una cosa totalment natural. Això mateix del Museu és una cosa que natural, sentint com figuerencs, pot aportar moltes coses. Ara , sense dir concretament la paraulaturisme.



  • Josep Mª Elordiu.
Salvador Dalí, considero que és un empordanès excepcional ia més per la seva gran personalitat ha merescut un renom universalque ha de repercutir en benefici de la nostra ciutat en ser fill de Figueres i poder Instal lar del Museu en aquesta ciutat.


  • Francesc Frigóla
Amb Dalí convivim en estudis per espaide diversos anys. Tot el que puc dir i sento és que Dalí és un figuerenc que honra a Figueres. Com a artista és un per perfecteartista.


  • Xavier Gironella . 
Crec que ha estat un dels pocs homes que ha rebut el full de figuera de la ciutat amb ple mereixement, vull dir amb això que Salvador Dalí (tot i ser un pintor i un home de fama internacional, gairebé universal, ha proclamat sempre en seus viatges, les seves conferències, en les seves pintures, en les seves declaracions que ell és un figuerenc. Crec que aquesta és la faceta més important, per als que som figuerencs i ens sentim f iguerenses, de Salvador Dalí.


  • Josep Mª Gumbau.
Crec què és el figuerenc que més ha fet parlar de Figueres: ell va ser el que més propaganda ha fet a tot el món. Jo crec que a més és un bon pintor.


  • És Millor Prendre-s'ho amb Sentit de l'Humor
La pluja que des del matí va fer la seva aparició amb intervals estudiats i precisos, obligant al pintor a canviar els seus plans. En principi volia que la ciutat el rebés a l'entrada de la mateixa en la "Creu de la mà", per acompanyar-lo en olor de multitud fins al Museu. Però davant la inestabilitat del temps, l'Ajuntament, d'acord amb el "geni", va creure oportú que la recepció tingués lloc a la plaça del nostre edifici municipal, per acompanyar des d'allà, en comitiva i amb orquestra, a Salvador Dalí, fins al antic Teatre Municipal.


Una part dels assistents, visiten l'antiga Platea


Sincerament creiem que la pluja li va fer un favor a Dalí i a Figueres L'ambient ciutadà, al nostre parer, no estava preparat per una rebuda massiu i espectacular. No obstant en la plaça de l'Ajuntament, sota els pòrtics de l'edifici i sota els arcs que envolten una part de la mateixa, s'havia congregat força gent: representants d'entitats i alguns particulars. Els primers perquè tenien el deure de fer acte de presència; i els segons, moguts per un lògic afany d'espectacle gratuït. Les autoritats, amb losrepresentantes de les entitats figuerencs i els Informadors, esperàvem a la plaçade l'Ajuntament que arribés Dalí.
Va arribar el pintor, acompanyat de Gala, la seva esposa, i el seguici masculí i femení de costum, i no es va parar; va seguir camí endavant a l'antic Teatre Municipal.
La veu va córrer segura, sorpresa, comprensiva amb aquell temps, Dalí està ja en el Museu. Els que havíem de formar la comitiva ordenada, gairebé processional, triomfalista,per acompanyar el pintor fins a la seva Museu, autoritats incloses vam haver de córrer anàrquicament, juntament amb els músics i els pocs espectadors curiosos, per no arribar amb massa retard. Atès que l'antic Teatre Municipal, està molt a prop de l'Ajuntament, la carrera va ser curta i filosòficament resistible.
Alguns s'ho van prendre molt seriosament i es queixaven: El meu vestit quedarà inservible. Aquests trots no són per als meus anys. Un senyor a qui no vaig poder identificar, deia: Els músics, què fan? Que toquin els músics. (Però els músics no podien tocar perquè corrien com el que més. .. i dues coses alhora, és molt difícil fer-les). Arribem a l'antic teatre que es convertirà en Museu i Dalí ens rebre cordialment i somrient.
Estava en aquell moment al saló de descans del que va ser teatre i explicava als Excms. senyors Governador Civil de la Província i director general de Aquitectura, els detalls del seu projecte pel que fa al futur Museu van començar, des del carrer, a arribar les explosions dels petards que s'havien preparat i no s'havien mullat. Dins de l'edifici, els fotògrafs inclòs l'enviat especial de TVE es despatxaven a gust.


  • Un arribat de no sabem on, cridava:
Aquest micro, aquest braç. .. Feia la impressió que només ell estava complint un servei. Algú va comentar: Sempre fa el mateix. Al millor ve de la ciutat comtal. (Segurament perquè el seu accent el delatava). Dalí després d'explicar a les autoritats assistents Obres Públiques, director general d'Arquitectura i equip col.laborador seus projectes, va donar les pertinents explicacions sobre la part del quadre que estava pendent al sostre: uns peus enormes en els costats i en els costats i en el centre una gran taca de blau molt treballada i farcida de símbols. (Els mateixos peus són símbols).

Els comentaris es succeïen: Això quedarà molt bé. .. i els punts admiratius es tallaven en l'aire. Sincerament, la primera part de la gran pintura que decorarà l'antic saló de descans i que ha significat la inauguració de les obres del que serà MUSEU DALÍ, ens va agradar. Sembla que el geni s'ha pres molt seriosament això de perpetuar-se en la seva ciutat natal. Després, sempre per les autoritats, Dalí va explicar que on abans hi havia la boca de l'escenari, pintarà un Crist de dimensions gegantines: el Crist de Sant Joan de la Creu. Perquè ens adonéssim de la seva Idea, s'havia instal.lat una pantalla i es projectava en ella el Crist de Port Lligat.


Comprovant l'estat del futur Museu


La platea, actualment sense sostre, es mantindrà així i es convert anirà en un magnífic jardí. A les portes de les parets que envolten l'antiga platea i que havien de servir d'accés a les llotges, es posaran estàtues. Tot quedarà perfecte. El Crist de Sant Joan de la Creu serà pintat amb una matèria que resistirà perfectament la pluja i el vent. I encara quedarà espai per al que serà realment el Museu Dalí i per fer una sala d'exposicions per a pintors de renom internacional. La Idea de Dalí que vam poder captar seguint atentament les explicacions  que donava a les autoritats esmentades-ens sembla veritablement genial.
Li vaig dir: L'antic teatre l'esperava per ressuscitar.


  • Va contestar:
De la destrucció sortirà la vida. Amb Dalí un no es pot permetre el luxe d'acabar una frase. Com a pintor posa sempre la pinzellada final.Un cop emplenades les autoritats, imposades ja del genial projecte de Salvador Dalí, es va procedir als parlaments. El  alcalde, senyor Ramon Guardiola, va reposar davant el micròfon.


  • El Senyor alcalde parla de debò:
Figuerencs, aquest acte que no vol ser cap acte oficial de inauguració, sinó només la constància d'un començament de uas obres, està presidit co la presecia del nostre estimat Governador Civil que amb aquesta tònica constant d'estar sempre present a les nostres coses, un cop més ha volgut venir a Figueres a sumar-se amb els figuerencs per constatar aquesta realitat que tant ens plau. Aquest matí ha acudit de visita oficial a la nostra ciutat el director general d'Arquitectura del Ministeri de l'Habitatge, acompanyat d'un important equip de col.laboradors. Tot el que diguéssim al nostre director general, relacionat amb el Ministeri de l'Habitatge, seria molt poc perquè gràcies al geni, al entusiasme, i la decisió de Salvador Dalí, i gràcies a aquesta compenetració amb el Ministeri de l'Habitatge i concretament amb el director general de Arquitectura, avui podem viure aquesta jornada que ha de ser molt transcendent en la vida local.


Salvador Dali, el  Sr. Guardiola,
el Director de Radio Popular, i

 el Sr. Juan Morales


Estimat Salvador Dalí, jo no tinc paraules suficients per expressar l'emoció, la satisfacció, la més rendida homenatge de la ciutat de Figueres cap al gest que has tingut envers la teva ciutat natal. Aquesta obra que gràcies a la teva il.lusió, gràcies a la teva generositat, es va iniciar i va a prosseguir per convertir Figueres en un centre espiritual de l'art de primera magnitud per posar-nos en un meridià importantíssim que només beneficis pot ocasionar a la Ciutat a la pròpia Regió i a la pròpia Espanya, et diem una i mil vegades: gràcies.
I vull exaltar davant de tots quina ha estat el teu  interès perquè es pogués realitzar aquesta obra; qual ha estat la teva entrega, quina ha estat la teva il.lusió i esforç perquè el mateix des de Nova York que des de París que, constantment, des de Port Lligat i des el mateix Figueres, has estat la inquietud, has estat el motor que ha mogut la nostra ciutat perquè nosaltres collim aquesta realitat de tenir un Museu Dalí, que és un somni ja en marxa: que és una realitat ja que tots podem palpar. I Gala volem fer reconeixement a tota la mesura del possible del vostre interès per la realització del Museu Dalí.
Si en la vida del genial artista empordanès, fill de Figueres, heu estat la que heu posat ordre i mesura, al costat de la inspiració i l'amor, també heu estat orientadora cap a aquest Museu perquè sabíeu la il.lusió del vostre espòs per fer a Figueres la síntesi, l'exaltació i l'oferiment de la seva obra al costat dels carrers que el van veure córrer, al costat del saló en què va penjar amb il.lusió els seus primers quadres, en un edifici singular i apropiat perquè el geni trobi oportunitat per plasmar totes les seves facultats artístiques; heu donat suport aquest Museu perquè Dalí necessita de l'Empordà i perquè aquí estarà a la falda de l'amistat i bressolat per tots els amics d'aquesta vella terra sense que li falti el cop de tramuntana que sempre neteja i buida cervells, per agrupar-los en la immensitat d'aquest blau que tenim al sostre: que el mateix pot ser el mar en el qual triomfés el geni de Monturiol, que pogués convertir-se en celeste en què aparegués un Crist de Sant Joan de la Creu a la nostra Madona de Port Lligat. Gala, gràcies per la vostra voluntat i generositat cap al Museu. Sóc testimoni de major excepció per poder declarar com aprecieu e insistíu a favor d'aquesta obra de Figueres.


l'Alcalde Sr. Guardiola,
 ple de satisfacció veu el seu somni complert


I quantes vegades heu cridat per tot el món el "visca Figueres", us corresponem amb "visca Dalí i visca Gala". Els assistents van aplaudir al senyor Guardiola qui va rebre la felicitació especial de la senyora Gala i de les autoritats. Immediatament, Dalí es va posar davant el micro: Dali Parla com fa Sempre Salvador Dalí, quan tenia tres anys i mig, volia ser cuinera, no cuiner, sinó cu-i-ne-ra. Als sis anys es va obstinar a ser Na-po-le-ó i des d'aleshores la seva ambició no ha fet altra cosa sinó anar en augment.
Quan ell va trobar a Gala que puc dir que ha estat la ge-ne-ra-lís-sima de la meva vida es va obstinar a ser ni més ni menys que Salvador Dalí.
I en el moment en què vaig tenir l'honor de rebre la Creu d'Isabel la Catòlica, em vaig entestar que Salvador Dalí, fora digne d'Espanya, perquè, des del punt de vista existencialista, el nostre gran Acadèmic Eugenio Montes, va dir lapidàriament de ser espanyol és una de les úniques coses que encara es pot ser. I la manera de ser més estructurada de totes és l'arquitectura i precisament és al davant del més genuí i legítim representant, el Director General d'Arquitectura, que avui. volent repetir la frase de Montain que el particular ha d'arribar a l'universal, ull de gall la frase del  alcalde: Visca Figueres !!!".


Salvador Dali 
pren la paraula amb un Visca Figueres

Eixordadors aplaudiments van subratllar el breu parlament de Dalí, A la plaça seguien explotant els petards preparats per a tal efecte i seguia plovent. S'havia anat congregant el públic, atret pel soroll dels petards i per l'espectacle que sempre és Dalí. Un cronista, davant nostre micròfon, va dir que calculava una assistència propera a les cinc-centes persones. Possiblement sigui el mal temps va restar públic. Més tard, al matí següent vaig saber que fins gairebé la una de la matinada, una processó constant de curiosos i interessats, va visitar la pintura que Dalí havia fet penjar del sostre i que significava que el del Museu anava de debò.



  • Subhasta de les obres del Museu Dali
El Butlletí Oficial de l'Estat , publica la convocatòria de la subhasta de les obres d'Adaptació de l'antic teatre municipal per a Museu Dalí, a Figueres.
Prèvia declaració d'urgència, es convoca la subhasta per un pressupost de 11.239.745 pessetes. El termini d'execució és de dos anys, i s'ha d'iniciar les obres dins dels quinze dies següents a la formalització del contracte.
Les proposicions econòmiques i documentació complementària es lliuraran en mà al Registre General del Ministeri de l'Habitatge, dins dels quinze dies hàbils següents al d'inserció del anunci.


  • 17 de Març de 1971
Els figuerencs compatricis de Dalí, estem convençuts i alhora orgullosos que el nostre pintor sempre, actualitat de primera pàgina en algun lloc del món. Unes vegades ho és a causa d'alguna de les seves ressonants declaracions auto-publicitàries i altres perquè la seva obra ha estat descoberta o redescoberta des d'algun aspecte. Si el primer no és motiu suficient per sentir-nos tan orgullosos com diem al principi, si ho és com faceta únicament, com faceta molt particular de la personalitat de l'artista. I el segon, la segona és realment important. La vàlua indiscutible de Dalí com a pintor, la riquesa artística de les seves obres, no crec que deixi d'enorgullir a cap figuerenc, més, quan sent unit al nom del pintor al de la ciutat que el va veure néixer i que és la seva. Dalí és un figuerenc universal dels nostres dies. En la vida de Dalí han entrat i sortit els elements més curiosos.
Fins a un petit elefant, portat de l'Índia especialment per a ell. Recorden?. D'això ha de fer uns quatre anys. El petit elefant va ser el regal,  que una companyia índia d'aviació va fer al pintor. El petit animal va ser objecte d'una cordial rebuda a Figueres, fins i tot el pintor va voler que la entrega tingués característiques especials. Es va realitzar en la "Muntanyeta" al costat del Castell de Sant Ferran per emular el pas d'Aníbal pels Pirineus, muntat en un elefant. ¿Va ser un "boom" publicitari? ...


Surus

Pot, però el gest de Dalí va ser simpàtic, cent per cent: va regalar l'elefant als nens de Figueres. Però "Surus" (perdó, se'ns havia oblidat dir que aquest era el seu nom), va partir poc, després camí de Barcelona, ​​per ser instal.lat, prèviament, al zoo de la ciutat comtal, tot esperant de poder ser traslladat a Figueres per servir d'esbarjo a nostres nens. Ara "Surus" és tema d'atenció per part de l'Ajuntament local, ja que s'han tingut converses amb el director d'aquell zoo, pel problema que representa, per tal d'aconseguir la millor destinació a aquest elefant. En aquest sentit l'Ajuntament de Figueres ha sol.licitat la opinió del propi Salvador Dalí. Veurem que solució veu el geni a l'assumpte.