Traductor

dijous, 23 de juny de 2011

Construcció del Monument a Narcis Monturiol

Els Projectes


Any 1916 
Ja oberta a la llum pública l'exposició de projectes, instal·lada en els salons de la Cambra Agrícola, a passes de gegant s'apropa el dia destinat a que la junta encarregada per a la elecció decisiva hi digui l'última paraula, la definitiva, la que ha d'escullir-ne un d'entre els nou projectes que's presenten.
Ricard Giralt

Temps ha, i guiat per noble interès, despullats de tota mena de calamitosos partidismes, vaig aixecar mon crit humil, però seré i imparcial, intentant apagar la veu que de molts mesos ens feia saber el nóm del qui portaria a terme el primer monument, la primera obra artística i commemorativa, que pendría plaça en les amples vies de nostra ciutat. Aquell toc d'atenció, ja mentat, no meresqué rèplica: senyals de que la veritat havia sigut dita, de lo qual no en tenien el més petit dubte.
No insistiré respecte aquest punt, però no vui deixar passar el jorn de la elecció, ens permetrem endressar al competent jurat, dos mots que la conciencia em dicta: fora partidismes, fora favoritismes,  fora les amistats i les imparcialitats falses.

Enric Casanovas
Em guardaré bé prou de fer indicacions respecte el que se'n porta l'acceptació de la gent de gust depurat; em lliuraré d'inclinar-me, en aquets moments, en un sentit o en altre; persones competents i més autoritzades que jo tenen la paraula, però... fixeu-se bé, senyors del jurat, en lo que escullin; deixeu a la porta els miraments d'amistat i influencia, i doneu a l'estimada ciutat de Figueres, un monument a en Monturiol, que honri l'Empordà, parli, a les futures generacions, en bè de la gent d'avui, aixecant a l'ensems l'idea de  l'art i que dels uns als altres, es trasmeti i aplaudeixi  l'imparcial i justa opinió vostra. Això vui, això demana la veu del poble que serenament espera el  vostre fallo... Després ja en parlarem.
Firma:Mal Soldat

Pelayo Martinez
Donatius: 
El Comitè Executiu pel monument a Monturiol ha rebut, des de la seva darrera comunicació a la premsa, els següents donatius:

Eusebi Bertran i Serrra. 50 pts.
Pere Pi i Sunyer . . .100 pts
Sebastià Recasens, metge tocóleg de S. M. . . 5 pts
Joaquim M. Gay. . . 26 pts
Manel de Bofarull . . 40 pts
Pere Rahola Molinas. . 50 pts
Círculo del Líceo, de Barcelona 60 pts.

Subvenció
A més ha rebut expressives comunicacions dels Excms. Srs. Comte de Sert, D. Joan M;ª Forgas i Frigola i D. Rómul Bosch i Alsina anunciant la seva inscripció en les llistes de suscripció i demanant detalls per a obrar en conseqüència. En el Congrés s'aprova la presa en consideració del projecte de llei presentat per él diputat D. Lluís Ballbé de Gallart, demanant una subvenció de quinze mil pessetes per al monument a Monturiol. Igualment es nomenà la Comissió corresponent resultant elegits els Srs. Ventosa, Llosas, Cusi, Rodés, Bosch Alsina, Furnier i Ballbé els que ja es pensaven dictaminar.

Figueres Dividida
Ajuntament:


Sessió del dia 9 d' agost de 1917 

També es donà compte d'altra instània de alguns veins d'aquesta Ciutat sol·licitant a  l'Ajuntament que Impideixi l'emplaçament del monument a don Narcís Monturiol en la Plaçeta, i en son lloc que s' emplaci en la Plaça de Pi i Margall o en la de l'Estació, que considen en faltades d'urbanització. Fan us de la paraula els senyors López i Pascal  recordant que l'Ajuntament, a l'accedir a la petició de la Comissió del monument expr essat per a emplaçar-lo en aquell lloc, no pogné tenir en comptel'enderoc de l' illa de cases de la part superior de la Rambla, dons a  llavors res s'havia   intentat sobre el particular i que de segur que havien optat per l'emplament en la part superior de la Rambla, evitant així, entre altres defectes, l'impediment del bon cop de vista que avui ofereix la part baixa de la Rambla, per lo que proposaven els dits senyors que, així com la vegada anterior fou passat dit assumpte a la Comissió per dictaminar, també hi torni a passar ara novament pera que estudií l'emplaçament del Monument en altra lloc més adequat.
Manifesta el senyor Pichot que aquest assumpte està ja definitivament acordat per l'Ajuntament, accedint a la Comissió, del Monument, devent-se per lo t ant refusar de plà   la esmentada instància.
Després de llegir l'anterior acord recaigut en aquest assumpte, observar en els senyors Pascal i López que quedant demostrat amb la lectura que acaba de fer-se, que havia sigut dictaminat l'assumpte per la (C,)era lògic que a ella tornés el mateix, que avui es troba en diferents condicions de lo que estrobava quant 
dictaminà la (C). i que quant menys es donaria satisfacció als firmants de l'instància, que veurien que l'Ajuntament havia fet un nou estudi sobre l'assumpte, davant les seves raons ja per a insistir en l'anterior punt de vista, o be por a modificar-lo, que es el sentir general de la població, per no agradar l'emplaçament projectat.
La Presidència, donant per suficientment tractat l'assumpte, el passà a votació, votant per a que la (C), torni a estudiar-lo els senyors Lópes, Pascal, J. Teixidor i President; i en contra, refusant de plà, l'instància, els senyors Burgas, Pujulà, Ventura, Vidal, Gratacòs , Canadell, Jordà, Sala, Bonaterra i Pichot. Manifesta el senyor Pascal que ha tingut noticia de que algun empleat d'aquest Ajuntament durant les sessions s' inmiscuia amb el públic i quan parlaven els individus de la minoria se permetia fer algunes manifestacions contraries als mateixos i en son desprestigi. Contesta la Presidència que aprofitava el moment per a fer present que serà inexorable amb tot quan es refereix al respecte i disciplina que tot empleat deu guardar amb els senyors 
regidors, i que així com desitja que aquells siguin tractats amb tota consideració, en canvi, al tenir noticia de qualsevol falta de disciplina i desatenció voluntària amb els regidors, ordenarà l'instrucció de l'oportú expedient per a averiguar el fet i el portarà al'Ajuntament per a sa resolució

Respostes als que s'oposen:
Qué hi ha, qué hi trobem en la ciutat que després de llegar-nos-la els nostres pares sentim el desig de millorar- la? Qué hi ha en el fons de la nostra ànima, que mou a l'home fent-li sentir l'ànsia de renovació? Perquè si la ciutat no respon a la nostra concepció, es que en el nostre pensament tenim la visió d' una altra ciutat més formosa, més bella que l'actual. I es que la ciutat es el somni dels nostres amors i de les nostres grandeses. Ella sintetisa les nostres esperances i les nostres realitats fecondes, i tots aquells que l'estimen, tots aquells que desitgen la seva prosperitat són els seus ciutadans.
 Així l'Ideal de la ciutat corre d' una part a l'altra, així rics i pobres, patrons i obrers, l'estimen i la beneeixen perquè li donen el seu esperit. I la ciutat creix i es forma de somnis de grandesa i de glòria, de petiteses que es resisteixen a seguir el camí de la ciutat, quan venturosa obra una nova ruta de dignificació i d'esperança, Qué són els petits egoismes davant la força d' un Ideal? Si la ciutat té l'esperit dels seus ciutadans, reflexerà él seu sentir amb la majestat de les seves concepcions, amb la riquesa artística del seu ambient, i serà una cosa viva que parlarà als ulls i a la intel·ligència de tots els homes.
Però la ciutat que creix engalanada, plena de riquesa fictícia amb carrers sense ànima i amb el sol fí utilitari, aquesta ciutat no pot merèixer la nostra consideració i apreci, perquè subjectant-se tot al profit que li reporta, no té darrera seu la concepció d' una idealitat que l'impulsi.
L'ideal Cívic es la fortitut de la ciutat, la síntesi; es l'amor dels seus habitants per la seva ciutat, que sols amb amor creixen i viuen els pobles. Aquest ideal per millorar la ciutat té explendorosos exemples en tots els temps, i per la nostra ventura es manifesta d' una manera expléndida a. Figueres.
Cal recordar que en un any s'han plantejat els problemes d' un Parc, un Museu, una Biblioteca, un servei de telèfons, la construcció de part de les clavagueres, la d' un Mercat, cubrir el Galligans, el monument a Monturiol, unes noves Ordenacions de la Ciutat, i finalment la Reforma de la Rambla.
Patriota de la ciutat! Es qué hi ha altra ciutat a Catalunya on es manifesti amb tanta explendorosa florida l'ideal Cívic? Ara la nostra ciutat té empresa la reforma de la Rambla i quan jo veig surar l'egoisme d' uns quants contra l'interès de la ciutat, penso si serà necessari sortir al carrer i cridar: Figueres, Figueres, Figueres.

Firma :R. Giralt i Casadesús. Arquitecte.

Any 1917 
Era el senyor Ferrer un verdader admirador de Figueres. La seva conversa era amena e interessant, perquè sempre contava anècdotes dels fets passats de aquesta ciutat, i si es preocupava del passat també es preocupava del pervindre. Ah! Si ell hagués presenciat el concurs de projectes per aixecar un monument a En Monturiol; si s'hagués pensat que l'enderrocament d' aquella illa de cases de la Rambla passés a la realitat, quins comentaris no hauria fet!.
Sí ara estigués en vida veuria el somni convertit en realitat! I d'allò que es parlava, tan difícil de conseguir, ja hi ha probabilitats de portar-ho a terme; i el senyor Ferrer diria que ja que s'han portat a terme coses de no tanta trascendeneia, això que és de trascendeneia suma per a la ciutat és precís portar-ho a cap de totes maneres... I vet-aqui perquè jo pensant en les reformes de la Rambla penso també amb el difunt senyor Ferrer, que al Cel sigui, perquè el seu amor i entusiasme per la ciutat creixeria amb aquests projectes i ell veuria ja una Rambla nova, formosa, característica, on tots se passejarien amb aquell amor de veure la Rambla formosejada, que és com si ens fessin obres a la casa.
Ell diria que per aconseguir aixó tots hi hem de posar el nostre granet de sorra . Això farà que aquesta realitat s' acosti, augmenti, i que la Rambla sigui un forrnosíssim passeig, com mólts encara no en tenen idea. Es farà? Jo estic segur que sí, però ja que n'he parlat aquí, no he volgut deixar de parlar del respectable i distingit amic que en les seves converses, tant d'amor sentia per Figueres i tant s'interessava pels avanços de la ciutat.

Fallo del Jurat 
Del Concurs de projectes per a el monument a Monturiol. Reunits en la Cambra Agrícola d' aquesta ciutat els abaix firmats individus del Jurat nomenats per el Comitè Executiu del Monument a Monturíol, per a fallar el concurs de maquettes per a dit monument convocat en fetxa 10 de Febrer, després d' un detingut estudi de les nou obres presentades, el Jurat ha fixat la seva atenció d' una manera especial en els projectes Lema Perseus, lema X, i Casanovas, després d' un estudi de les qualitats que atresora cada projecte i manifestant alguns dels Srs. Jurats la seva opinió de declarar desert el concurs, s' ha procedit a votació per decidir si devia o no declarar desert, resultant els vots dels Srs. Costa, Escapa i Puig favorables a declarar el concurs desert, contra els dels Srs. Jorí, Giralt, Pichot i ütrillo.
En conseqüència se procedí a la votació d' un projecte, obtinguent la maquette d'en Enric Casanovas els vots dels senyors Jorí, Giralt, Pichot i ütrillo resultant en conseqüència elegit dit projecte, De quin fallo s'en aixeca la present acta. Figueras 18 Maig 1916,M. Ütrillo, Romà Jorí, R. Giralt Gasadesús, S. Escapa Amorós, Josep Pichot, Carles Costa, J. Puig Pujadas. El Jurat se reserva fer al artista premiat aquelles indicacions que consideri oportunes per a la major bellesa del monument.

Fallo.
Ja I' heu llegit!.,. Ja tenim Monument!.,. Ja ha caigut la docta paraula decisiva!... Els articles maquiavèlics de LA VEU DE L' EMPORDÀ,  no han fet cap efecte. Tot serveix d' experiència. En aquest acte consumat ens ha descovert ben netament fins on arriba la formalitat de certs elements que integraren el jurat.
Els maquiavèlics estem de dol, però d'ençà, avui cedim la paraula als que de tals ens tilldaren. Un aplaudiment per els que han mantingut correcte la seva actitut, de disconformitat, amb lo que la majoria dels intel·lectuals barcelonins ens han imposat. No defallim per això; la campanya empresa no s' ha d'ofegar amb la veu de quatre vots. Per a tot hi haurà temps.

Arribat el dia de la Inauguració - 2 de Abril 1918

Programa per el dia de la Inauguracio
Solemne inauguració del Monument a Monturiol 
amb assistència de les autoritats. 
A les 4. Obertura de l'Exposició retrospectiva Monturiol, 
en la Cambra Agrícola, junt amb una Exposició de quadres i dibuixos 
del genial artista, nét de l'inventor, 
ENRIC PASCUAL MONTURIOL 
Venda de dibuixos a benefici del Monument a Monturiol
A les 5.—Passada dels gegants i nans. 
Nit: A les 6 i mitja.Jocs lluminosos a la Rambla, festejant la inauguració del Monument. 
A les 9.Escollida Vetllada publica en el Casino Menestral en honor d'En Monturiol.
Hi collaboraran l'Orfeó «Germanor Empordanesa» i 
l'Orquestra «Antigua Pep». 
Funció d'Opera en el Teatre «El Jardin», i de Vodevil en el «Principal». 
Cine i atraccions a la «Sala Edison».


Enric Pascual Monturiol 1909

La ciutat de Figueres ha volgut honorar tal com se mereixia a l'inventor de l' Ictineo, En Narcís Monturiol.
La paraula ictineo ve del grec i significa peix nou, i en efecte, el peix d' en Monturiol era ben nou; però lo més curiós és que En Monturiol havia pronosticat ja, el molt partit que se 'n podria treure del seu peix com instrument d' atac i defensa.
Si ara veiem realitzades les teories que Monturiol exposava, és d'admirar lo que predia el geni que no es limitava solament a definir i provar la possibilitat de navegar amb el seu peix sota aigua, sinó que el definia ja com a instrument de guerra. La primera idea de la navegació submarina se li acudí en mig de les roques de Cadaqués al contemplar aquell formós panorama... I ell pràcticament va demostrar més tard a Barcelona, el que es proposava; però el seu fruit devingué nul, llavors, donada la indiferència dels que tenien el deure d' ajudar-lo.

Inauguració 2 de Abril 1918

La ciutat de Figueres ha fet molt bé en honorar al seu fill predilecte; el monument a l'il·lustre figuerenc ha sigut honorat en la seva inauguració no solament per Figueres sinó per tot Catalunya, i hem de dir que Espanya sencera ha comprés el moment i la trascendencia de l'invent.
A l'acte de la inauguració hi assistiren el senyor Governador Civil de la Provincia, totes les autoritats de Figueres com són l'Alcalde senyor Pujulà, el Rector Rnd. Josep Callis, Jutge de 1ª Instància senyor Brusola, General governador senyor Martín Alcoba, Jutge municipal don Carles Bosch, una representació de la Mancomunitat de Catalunya amb el seu president senyor Puig i Cadafalch, el president de la Diputació de Girona senyor Riera, una representació de l'Ajuntament de Girona presidida per l'Alcalde senyor Bassols, els diputats per Figueres i Vilademuls senyors Pi i Sunyer i Masó i Valentí, el general de Sometents senyor Cavanna, una representació de la Companyia Trasatlàntica, senyor Vives en representació del Cos Jurídic de l'Armada, comissions de la guarnició militar, de les societats recreatives, i moltes i moltes d'altres que impossible fóra enumerar.
La familia i descendents del genial inventor asistien també emocionats a l'acte. La comitiva per la cerimònia s'havia reunit prèviament a la Casa de la Ciutat, i a l'anar al lloc de la inauguració, Rambla i Placeta Oferien un esplèndid aspecte: els balcons endomaçats n'eren curulls de belles dames i damisel·les que s' havien congregat per tal de beuren en tota sa magnitud l'acte trascendent que s'anava a realitzar; abaix, una gernació immensa contemplava també l'espectacle enmig d'una tarda esplèndida. Tots estaven emocionats a l'ocupar les autoritats i demés invitats els setis corresponents.
El senyor Puig Pujadas en un bell parlament ens explicà la trascendencia de l'acte que es portava a cap i el qué significava el monument a Monturiol.
El fill del senyor Monturiol, don Emili, donà modestament les gràcies en nom de la seva família. Els marins de la Trasatlàntica col·locaren als peus del monument una, bellíssima corona de la que penjaven llaçades de la bandera espanyola amb la divisa de la Companyia.
En aquell instant, el senyor Pujulà va acompanyar a la filla de l'inventor cap el monument i va córrer la cortina que cobria l'estàtua; èl públic aplaudí frenéticament, a l'ensems que una companyia amb música desfilava davant del monument retent-l'hi honors.
Acabat l'acte, la comitiva i les autoritats anaren a visitar l'exposició retrospectiva Monturiol, que s' exhibia en la Cambra Agrícola, essent després obsequiades amb un "lunch" a l'Hotel Paris, on el senyor Alcalde donà a tots les gràcies més efusives donant l'acte per clos..