Traductor

diumenge, 29 de maig de 2011

Francesc Macià, (President de la Generalitat) a Figueres

4 de Novembre 1931 vetlla de la  visita del President de la Generalitat

Baixem respectuosament la testa davant  l'home que ha fet de la seva vida una flamera de fe i d'entusiasme,que, abrandant a tot un poble, li ha tornat la consciència de la seva personalitat i li ha desvetllat el sentit de la pròpia dignitat.
Baixem respectuosament la testa davant del President de la Generalitat de Catalunya, en aquests moments sagrats que visita la nostra terra empordanesa per a saber que, si convé pot parlar en nom de tot Calalunya, en la seguretat de què tot quant valguem i poguem està; al seu costat per a obtenir l'acceptació d'aquell Estatut que tota la lerra Catalana votà com expressió d'uns desigs i d'unes necessitats inajornables.
Baixem respectuosa-ment la testa, davant de Don Francesc Macià encarnació avui de tots els anhels de llibertat de Catalunya i dels seus homes, que el veneren per haver passat el seu esperit pels dolors de la tragèdia, ungint-lo amb els olis de l'excelsitud i del privilegi justament assolit. Quan s'ha pogut arribar al cim pel camí de la torlura i en els esbarzers s'hi han deixat bocins de la pròpia carn del propi esperit, amb quina claredat deu obrirar-se l'horitzó i dominar-se la plana ? Llavors si que el privilegiat pot somriure de les inquietuds vulgars que descentren la vida de molta gent!.
Baixem la testa, però deixem lliures les nostres mans per a festejar la consagració de l'home
clarivident que el dia 14 d'abril s'avançà a tots els pobles d'Iberia per a proclamar el dret a regir-nos per la pròpia voluntat, proclamant la República catalana, inici de la República espanyola que reconeixerà el drel a governar-nos segons la nostra voluntat.
Baixem la testa, però deixem el nostre esperit arborar-se dels més alts i forís entusiasmes, necessaris per a convertir en realitats els nostres somnis patriòtics, de viure lliures conjuntament amb els altres pobles d'Ibèria i amb ells lligats pels únics llaços respectables: els de l'amor i el consentiment.
En aquesta hora gloriosa per a l'Empordà, en la qual rebem per primera vegada la visita del Primer President de la Generalitat de Catalunya, tots els empordanesos hem de manifestar la nostra adhesió envers l'home que, reconegut per tols els partits, encarna, avui,no solament la més alta representació de la nostra terra, sinó també que personifica totes les esperances de Catalunya.
President Macià, siau benvingut en aquesta terra de l'Empordà, terra catalana, i, per tal, terra
vostra!


J. PUIG PUJADES
Diputat per Figueres a la Generalitat de Catalunya
04/11/1931


Visita dia 5 de Novembte de 1931



Horari de la visita del President de Generalitat de Catalunya

l' Honorable Sr.Francesc Macià


Fons: Empordà Federal


Impossible, poliar a aquestes planes el reflexe del què fou la visita de Francesc Macià a terres empordaneses. Ovacions inacabables; visques pronunciats per milers de persones baixades de tota la comarca El brandament de les ensenyes de les diverses entitats polítiques, culturals, socials i d'esbarjo allí representades .. Per a resumir: quelcom delirant.



Arribada a l'estació de Figueres


El batlle de la ciutat, senyor Marian Pujulà, s'avançà a donar la benvinguda al President. Aquest fou saludat també pels diputats de la Generalitat senyors . Puig Pujades i Laurcà Dalmau, i el Comissari adjunt de la Generalitat a Girona, senyor Camps i Arboix.
El senyor Macià pujà a un automòbil curull dels rams de flors que havien portat unes senyoretes figuerenques. Junt amb el President anaven els senyors Pujulà, Ametlla i Irla. La comitiva passà entre mig d'unes muralles de públic abrandat per l'entusiasme. Es amb penes i treballs que hom ha pogut arribar a l'Ajuntament.



Ajutament provisional a la Pujada del Castell


A la Casa de la Vila, el senyor Macià sortí al balcó. Va pronunciar uns mots per a agrair la rebuda triomfal que li havia fet el poble de f'igueres. Afegint:

• Cada vegada em complau més veure com els catalans se senten compenetrats amb el Govern de la Generalitat, el.qual ha d'ésser molt aviat, quan l'Estatut estigui aprovat, el Govern de Catalunya per ella mateixa. Remarcà també l'absoluta unanimitat amb què Catalunya defensa les seves aspiracions.
Va ésser brillantíssíma la recepció celebrada al saló de sessions. Rendiren homenatge al President totes les corporacions locals i diversos alcaldes de pobles veïns.



Multitut de gent devant l'Ajuntament Vell que aleshores estava
provisionalment a la Pujada del Castell


Seguidament hom s'encaminà vers l'Hotel  del Comerç, on tingué lloc el banquet ofert per l'Ajuntament. 
No es pronunciaren discursos.



Àpat oficial a l'Hotel del Comerç



L'homenatge a Martí Vilanova i Porcallas


A primera hora de la tarda va tenir lloc l'acte més emocionant de la jornada.
Del local de la Federació Republicana Socialista sortí una manifestació cap al Cementiri civil, per tal de retre homenatge a la memòria de Marlí Vilanova, que va morir a l'exili, després d'haver combatut ardentment, durant la dictadura, pels ideals de Catalunya i de la República.
La tomba del patrici restà coberta per les corones i les flors ofrenades per la Generalitat de Catalunya, Governador civil de Girona, Comissari de la Generalitat a Girona, senyor Iria; joventut Nacionalista Republicana; Associació Erato, Federació Republicana Socialista de l'Empordà, Col-legi Empordanès, Centre Republicà, Ajuntament de Figueres, Ajuntament de Barcelona, etc.
Es feu un gran silenci , i Rafael Ramis pronuncià el següent parlament:
Amics! Companys!



Homenatge pòstum a Martí Vilanova

Heu-nos ací aplegats a l'entorn d'aquest home venerable que es diu Francesc Macià, el President de Catalunya per a dedicar un moment de la nostra vida a homenatjar la memòria de Marlí Vilanova.
De Martí Vilanova que, ben aviat farà dos anys fou conduït, en despullla freda, a aquest lloc de repòs.
Les autoritats de la Monarquia que estava fonent'se, varen impedir que s'esterioritzés el nostre sentiment i el sentiment del nostre poble per la mort d'aquell malaguanyat lluitador. Al nostre President i el germà Gassol no se'ls permeté que entressin a França per a acomiadar el cadàver de Martí. A mi se m'impedí el pas de la frontera i de complir l'encàrrec que em tenien fet els amics París.La policia va movilitzar-se per a què no s'exhibissin banderes ni es pronunciessin paraules que forçosamenl havien de resultar amarades de indignació i revolucionarisme. I la policia va poguer dir, tota satisfeta, als que mandaren per a ofegar tota protesta contra el seu procedir despòtic, que la bandera catalana no s'havia exhibit i que no s'havien pronunciat discursos. Era com una batalla guanyada.
Nosaltres, però, els amics de París, els que vàrem compartir amb Martí els darrers goigs i els darrers dolors havíem embolcallat amorosament el seu cadàver amb la bandera de Catalunya. Segurament si aquells policies que tant es plavien a perseguir els bons catalans s'ho haguessin pensat  hagueren fet obrir la caixa en nom de la integritat de la pàtria.
Ara tenim República i ens és permès venir col-leclivament a retre visita a Martí, i les cintes de les 4 barres poden voleiar a mercè del buf tramunanal.
Tenim República i tenim un avenç de la llibertat que tindrem els catalans, ben aviat, si sabem romandre units i decidits a tenir-la.
Com hauria fruït, i com hauria estat disposat a fer-s'hi amb les dents el bon Martí, com ens ajudaria a fer bona feina aquell altre amic, En Francesc Canet, que dorm el son etern al seu costat. Quantes voltes m'he recordat d'aquests dos homes admirables, durant aquest semestre republicà tan plè d'esdeveniments trascendentals!
Els amics de Figueres que han organitzat aquest acte. m'han comissionat per a dir uns mots biogràfics de Martí Vilanova. Però si a Figueres tothom el coneixia. I a l'Empordà també eren ben coneguts i ben estimats, el seu coratge, la seva bondat, el seu ardidament. No crec que calgui fer la biografia de Martí Vilanova.
Per a complir la comanda n'hi haurà prou que digui que En Martí estava disposat a donar-ho tot, i tot ho donà, per la llibertat dels pobles i per la llibertat dels homes.



Discurs durant l'homenatge pòstum
a Martí Vilanova

Ell no separava en els seus ideals, el sentiment separatista de l'afany d'establir la justícia social. Volia redimir a Catalunya, mereixedora de llibertats; però també volia redimir als proletaris catalans víctimes de la injustícia capitalista El nacionalisme que es fonamenta en la successió de Marlí l'Humà i en les gestes dels Peres i dels Jaumes i que limita les seves aspiracions a restablir en nom del tradicionalisme sense fer cas de què els homes estem dividits en castes, no era el de Martí, no és el nostre. Els amics de Martí volen una Catalunya lliure, en la qual tots els homes siguin iguals, i volem ajudar a lliberar tols els altres pobles ibèrics treballant sempre amb la vista fita en la constitució d'una Societat digna, en la qual no hi hagi explotats perquè no hi tingui estada l'explotador.
Estimat amic Martí. Avui el nostre digníssim President ve a deixar unes flors damunt la teva tomba El senyor Macià t'estimava molt perquè et coneixia bé. jo voldria que els que hem vingut a aquest aplec amb el perfum d'aquestes flors ens enduguéssim la decissió de lluitar sempre, com tu ho feies, sense reparar en sacrificis per alliberar la terra esclavitzada i els germans endogalats per la injustícia social.
Si parlés amb nom propi acabaria demanant per la salut de la República i per a vindicar la memòria de Vilanova i de Canet, que es fos inexorable amb la gent que, recolzant la Dictadura, sigui per petulància, per afició o per por, són còmplices de l'assassinat d'aquests ciutadans exemplars. Però jo sé que tothom no comparteix el meu desig de casligar sense compassió.
Són mes bons que jo, el que us demano a vós, Ilustre President de Catalunya, a vosaltres homes directors dels partits, als ciutadans dignes, que apliquem, com a càstig mínim el de no deixar-los figurar mai més en cap càrrec públic als que, sigui per el que sigui, es convertiren en veritables sicaris de la Dictadura. Si ho fem així honrarem la memòria de Martí Vilanova i contribuirem a la salut de la República.
Després ha estat la veu un xic tremolosa del nostre President la que ha commogut als fervents de Martí Vilanova. EI senyor Macià ha cantat les virtuts del company entusiasta i amic lleial. S'ha dolgut que la mort l'hagués sorprès en el moment en què els seus ideals de llibertat catalana i igualtat social entraven decididament pel camí del triomf.
L'homenatge a Martí Vilanova ha estat simple i grandiós alhora. Les nostres paraules no sabrien explicar els moments colpidors i emocionants d'aquesta tarda al Cementiri Civil de Figueres.



El President a la Rambla


Després el senyor Macià i acompanyants visitaren la Biblioteca Popular.

Al vespre fou obsequiat amb un banquet popular.

Sopar popular celebrat en honor seu a l'Hotel París


Mentre aquest  tenia lloc, el cor de la Erato cantà algunes composicions, i la cobla Antiga Pep executà tot un enfilall de belles sardanes, que foren puntejades amb entusiasme per la multitud.
Acabat l'àpat, tingué lloc el gran míting d'afirmació republicana nacionalista, qual míting, per la importància excepcional que revestí, en donem una informació completa tot seguit.





El Míting d'afirmació Republicana



Dijous a les 10 de la vetlla, en el Teatre «El Jardí» galantment i desinteresadament cedit pel seu propietari senyor Josep Pagès i amb l'assistència del venerable president de la Generalitat Catalana Sr. Francesc Macià, del cap de la minoria parlamentaria de Catalunya, Sr. Lluis Companys, dels diputats catalans Gassol, Santaló i Quintana i dels valuosos elements de l'Esquerra Republicana de Catalunya, Roc,Boronat, Tauler, Albert Gaiter i A.Deulofeu junt amb la màxima autoritat local representada pels senyors Pujulà i Puig Pujades, es celebrà l'anunciat míting d'afirmació republicana amb l'èxit més esplendorós que es pot apuntar l'entitat organitzadora, el poble de Figueres i l'Empordà.




En entrar a l'estrada la presidència, la imponent gernació que omplia de gom a gom el teatre, a peu dret i frenèticament irrompia una clamorosa ovació. Ressonava encara el fresseig dels aplaudiments quan Puig Pujades s'aixeca i les seves primeres paraules són ofegades per una nova ovació.
Demana, Puig Pujades, el major silenci per poguer escoltar degudament les paraules que pronunciaran les personalitats que ens honoren amb llur assistència i acaba adreçant unes paraules afectuoses i cordials al President de !a Generalitat senyor Macià que arranquen de! públic calurosos aplaudiments.


L'acompanyen, entre d'altres, Joan Casanovas,
Antoni Xirau i Josep Irla

Albert i Galter:


Mai no havia sentit tanta emoció com avui "declara Albert i Gaiter en començar" i és perquè avui venim a retre un acte d'homenatge ai President de Catalunya. Fa un elogi dels moments actuals i diu que el perill de la República no està en els que es diuen monàrquics, sinó en els que ara es volen fer passar per republicans.
Així mateix, ei perill per a Catalunya no està en els anticatalans sinó en aquells que es diuen catalanistes i no en són. Ell, però, té confiança en Catalunya i en els homes d'aquesta terra.
No es pot adoptar una tessitura enèrgica davant d'un poble com Catalunya. S'exíen a considerar  que serà Catalunya en front dels altres pobles d'Ibèria i diu que Catalunya no serà pas una allau que devasta la terra amiga, sinó una riuada íecondant.
Fa un elogi de l'esperit transaccional de Catalunya davant d'Espanya; recorda que en les eleccions per a diputats a Corts Constituents deia que l'Estatut havia d'ésser aprovat si no es volia anar a un separatisme irremediable.
Davant del desig d'un poble i quan aquest poble té davant un home com Macià, és  impossible que hom pugui negar-li res. Les Corts Constituents aprovaran l'Estatut de Catalunya, i serà arribada l'hora d'organitzar-nos interiorment.En aquest moment cal que l'Estatut sigui el nucli que faci possible constituir un conglomeratde tots els cors catalans.
Recomana a la gent dels pobles que bandegin tota diferència, i totes aquelles petites lluites polítiques intestines i es recordin del deure que tenim tots envers Catalunya. Quan s'hagi aprovat l'Estatut i ens hàgim organitzat com a poble autònom ja tornarem a la lluita política,però en aquesta hora actual cal que pensem únicament
"que som catalans".
Cap home"continua"no pot negar la seva terra. L'amor a Catalunya és viu i perpetu com el món.
L'home que estima vàries pàtries, com aquell que estima moltes dones, no estima cap pàtria, com l'altre no estima cap dona.




Alexandre Deulofeu:



El president de la (J N.R).  Alexandre Deulofeu, amb notable emoció produida sens dubte per la grandiositat de l'espectacle i l'assistència de l'home a qui estima i admira devotament, diu que representa per ell perillosíssim haver de parlar darrera de l'orador formidable que és Albert i Gaiter.
Avui "diu Deulofeu" tenim entre nosaltres l'honorable President Macià, amb qui, a més de l'home de cor i de l'home polític, hi veiem un geni. Es a aquest geni, tant com a l'home de cor i al polític a qui nosaltres des d'aquí tributem el nostre homenatge de gratitut i admiració.
En nom de Joventut Nacionalista Republicana "continua" ens posem a les ordres de Francesc Macià, i sota e! guiatge de l'Esquerra Republicana de Catalunya.

(Aplaudiments.)



Roc Boronat:

Comença diguent Roc Boronat , que és la primera vegada que paria a Figueres, però que, tanmateix hi ha quelcom d'inexplicable que fa que ja es senti amic nostre.
S'endinza en consideracions sobre els moments actuals de Catalunya i diu: S'ha dit que com nascuts en aquesta terra sóm catalans i des de Catalunya servirem al món. Catalans que hem sabut bandejar l'odi que dins del nostre cor ens féu entrar un règim despòtic.
Parla de la revolució diguent que en el moment que els altres pobles d'Ibèria ja no podien tampoc suportar més aquell règim despòtic nosaltres i ells bandejàrem la nosa i es proclamà a Catalunya la República catalana. Però nosaltres aleshores ja haviem fet net el nostre cor de tots els odis i rencúnies, i fórem els primers a demanar concòrdia, comprensió i generositat.
Nosaltres estimem la República Catalana, però estimem també les altres repúbliques ibèriques. Nosaltres ja diem en l'Estatut que ell no conté totes los aspiracions de Catalunya, però Catalunya sap escapçar part de la seva sobirania per a consolidar la República Espanyola. Catalunya passi el que passi triomfarà i d'aquest triomf s'en aprofitaran els altres pobles d'Ibèria.



Joan Tauler :

S'avança per parlar Joan Tauler en mig de general expectació. Per uns, la desconeixença d'aquest polític fill de la nostra ciutat i per altres, el viu interès d'escoltar el ciutadà senyor Tauler unes paraules adreçades a la seva ciutat nadiua, fou el que produí aquesta situació expectant palesada pel més sepulcral dels silencis.
Tan sols una bona amistat "diu Tauler" que data de la infantesa, pot servir pera dispensar l'elogi exagerat que m'ha fet en Puig Pujades.
No havia vingut jo aquí per a parlaren aquest acte públic, però trobant-m'hi ja ara enrolat deixeu que, primer, dels aplaudiments que m'acabeu de fer en dediqui la meitat al President Macià i l'altra meitat a aquests homes que nosaltres tan hem admirat i que encara recordem en tot fervor, prova n'és l'inscripció de! seu nom en aquest escenari perquè si no poden trobar-se aquí de cos present, hi hagi almenys el seu esperit (Es referia a Abdó Terrades, Sunyer i Capdevila, J. M.ª Bofill, Matas, etc.)
He vingut amb dues comandes. Deixeu que les faci des d'aquí ja que m'hi convida l'ocasió de parlar-vos públicament. Una, d'un grup de figuerencs allunyats d'aquesta terra per viure a Barcelona i que militen al Partit d'Esquerra Republicana de Catalunya que han volgut també assistir aquí, honorant-me amb la seva representació.
I l'altre és també la representació del Comitè de la Comarca de Barcelona que m'han encomanat per donar fe del gran cabdill i president nostre Francesc Macià.
Nosaltres "afegeix" els fills d'aquestes terres, fills de l'Empordà, terres de lleial austeritat republicana hem de tenir fe en aquest home, perquè ell, que és federal, que és, profundament republicà, i té un exquisit sentiment de catalanitat, farà possible la llibertat dei nostre poble.

(Aplaudiments).



Assistents al míting


Miquel Santaló:

Es difícil "diu" Miquel santaló, apropar-se a aquesta terra empordanesa, sense que hom no hi trobi un abrandament de l'esperit, que contagia als que venim de fora. Arribo afadigat, per ésser aquest el tercer acte públic en què parlo avui. Però jo sento ara més força que en cap altra moment en veure aquesta unanimitat empordanesa a dir a Macià com el voleu.
Fa un elogi del venerable President de la Generalitat i diu que per damunt de tots els partits Macià ha fet l'unió del poble de Catalunya. A això és deguda aquesta veneració que envers ell sentim, i a això devem l'Estatut de Catalunya. Falta poc per a què quedi aprovada la Constitució, i seguidament s'aprovarà l'Estatut.Es aquest moment el que em preocupa,en veure l'actitud de certs sectors de la nostra terra.Sento i pressento que venen hores que reclamaran dels veritables republicans i liberals un esforç més gran que el del 12 i 14 d'abril.
Veig, per a quan sigui aprovat l'Estatut, l'unió de totes les branques de la reacció les quals en l'hora de fer la nostra constitució interna tractaran de fer esdevenir innocus els principis liberals de la Constitució Espanyola.
Es preparen per a burlar les conquestes d'abril, les de juny, i els principis de la Constitució, però cal que tinguin en compte que tots nosaltres estarem atents i lluitarem perquè, pesi a qui pesi, la Constitució interna de Catalunya superi, millori, sigui molt més exemplar que el contingut de la Constitució Espanyola. Blasma la premsa catalana de dreta que saboteja la República i abranda la més abjecta de les reaccions, i acaba diguent
que cal també estar previngut àdhuc d'aquells esperits febles militants dins d'un republicanisme més o menys vell, els quals enfront de l'obra deia República que ultrapassa llur ideal, es fan ressò de calúmnies dels enemics que tracten de desprestigiar-la.



Albert de Quintana de León:

Seguidament que el silenci de l'ovació prodigada a Santaló ho ha permès, és anunciat el diputat Albert de Quintana entre els aplaudiments de la generalitat de la sala destaquen alguns xiulets d'una minoria protestaria que promou un inesperat aldarull. Quintana,amb una serenitat i un tacte lloabilíssims, s'acara amb els
protestataris que perduts en la immensitat de les rengleres de les cadires renoven i augmenten llur actitud incivil e inculta. Per fi reaccionà el públic que a peu dret, tributa una ovació delirant com a prova de
desgreuge pel diputat Quintana i de repulsa a les animeles que voldrien aprofitar el calor i l'estat d'esperit dels francs espectacles per atiar encara més el foc de les seves rencunietes personals, que els abrusa, i l'orador s'imposa totalment.
No em fan por els calumniadors! " diu"Quintana". No em fan por els calumniadors! Aquells que protesten i no saben perquè protesten han de calumniar els homes perquè no s'atreveixen amb la República. Tot aquest aldarull, que jo tinc la certesa que no el promou cap republicà ni cap elector nostre, és promogut per aquells que sota la bandera de la difamació, acullint qualsevol calúmnia, ara intenten difamar el nom d'aquest diputat que té l'honor de dirigir-vos la paraula dient que he deixat de votar un determinat article de la Carta Constitucional.

Una veu: El 24!!.

El 24; si senyor i " diu Quintana."Ja parlarem dels problemes que es plasmen en l'article24 de la Constitució.Ara deixeu-me dir que les paraules d'avui són les mateixes paraules que pronunciàvem en les nostres propagandes electorals i dic les mateixes paraules davant del cap de Catalunya, del cap de la nostra minoria i dels companys mateixos.
Es dicta, ciutadans, una constitució que és precís portar-hi fórmules que semblen d'estridència inadequada però que són d'una necessitat tangible. I encara que em valguin, per determinada geni, certes censures, per damunt de toies aquestes fórmules hi posem la vida de la Republicà.
Els que en la campanya electoral del mes de juny ens atançarem al públic, dèiem que érem homes de tolerància encara que érem homes de llibertat, però que aquests que diuen lluitar en nom de Crist, que empunyen la creu com un punyal per clavar-lo al cor de la República, han d'ésser fermats per la llei. I aquests
que ara es queixen d'una manca de llibertat són aquells que ens prenien la llibertat a nosaltres. (Ovació).
L'article 24 " insisteix l'orador " és barrera que atura que els contraris en nom d'una religió i en nom d'unes llibertats, no es llencin contra l'Estat. L'article 24 conté una fórmula penal contra aquelles ordres religioses per castigar i impedir un domini damunt dels poders que constitueixen la veritable valor de la República.


  • Algunes fotografies han estat cedides per el Departament de Cultura de la Generelitat