Traductor

dissabte, 15 de gener de 2011

La Rambla de Figueres

La Rambla de Figueres

L'antic paratge de la nostra actual Rambla ha estat escenari, al llarg del temps, deconcentracions humanes de diversa índole y ha estat objecte també de constant preocupacions i literatures. El dia 18 d’octubre de 1274, gent armada procedent de Castelló d’Empúries, havia aconseguit passar un primitiu pont que existia a la Placeta, aconseguint acostar - se a una de les principals portes de les muralles. Així els partidaris del comptat van poder derribar la porta i cremar – la. Entre els anys 1360 i 1362 van quedar engrandades les parets circundants de la vila, fins a la ribera i el nou Portal del carrer de Girona. Per una altra porta, la del carrer Besalú, havien entrat i sortit, amb certa freqüència, els comptes i basalonencs amb el seu sèquit, que acostumaven a fer una pausa i a desplegar processional en la part alta de la nostra Rambla, creuant un pont de silleria i d’un sol arc de punt d’Ametlla, propera a un edifici construit força deprés i que es denominava el "Molí d'En Puig", municipalment molt discutit quan les obres preliminars de cobriment de la ribera.


Pintura del Safareig Públic a la plaça del escorxador
Am la riera que encara no estaba soterrada en aquest punt



El Rei D. Pere III el Cerimoniós va manar construir al 1380 l’anomenada "Font de Sant Pere" (Planol), de pedra de silleria que constava de sis boques, a la riba de la ribera Galligans, enfront quasi de la Llibreria Canet. Era d’estil gòtic, adornada amb aconseguits capitells i columnes y amb una Creu amunt, obra segurament d’un artista local, amb la coberta del rierol Galligans, l’esmentada font es traslladaria i el que sí se sap del cert és que la Creu, amb una mà esculpida en la part posterior, probablement la mà del propi rei, que tant havia beneficiat a la nostra població, fou asentada en un lloc de les immediacions de Figueres, conegut per "La Creu de la Mà".





També aquesta mà era una indicació de terme...Quan la "Guerra Gran", que començà bé pels espanyols y pel que es pretenia recobrar el Roselló, Conflent, Vallespir y part de la Cerdanya, tornà la Placeta a oferir el terrible espectacle d’una multitud desordenada i fugissera. El pont de pedra construit a principis del segle XV i situat enfront de l’antiga entrada del carrer Girona, era insuficient i la multitud s’amontegava, amb presses i crits, sobre l’altre pont de fusta que hi havia a la cantonada de Can Parés, que amb tant de pes va caure... Eren ja més de les deu de la nit del dia 20 de novembre de 1794 y aquell matí, perdé la vida en ple camp de batalla, a prop del Santuari del Roure, de Llers, el Compte de la Unió General en cap de l’exèrcit Espanyol.


Rambla 1900


I una antiga imatge exterior que a Figueres va persistir, fou la de la "Mare de Déu Portalera" o "Verge del Portal", Patrona d’aquesta part del carrer Girona i del que seria nostra Rambla-Placeta. El pont de pedra que anava des del carrer Girona fins a davant de la Ferreteria Ymbert era de dos arcs de mig punt. També una altre pont, de rajols, comunicava les vies dels carrers Sant Pere i de Sant Pau. Durant la Guerra del francès, els francesos van acampar aquí, descansaven o morian, caigueren o quedaren sepultats alguns cossos a la riera Galligans, lliscant pels matolls o amagant-se darrere de corpulents y altísims albers blancs, sorpresos els imperials pels guerrillers figuerencs liderats per Claros.
Els albers desaparegueren al cobrir-se la riera i es plantaren en el seu lloc acàcies, que no foren venturoses i es substituiren al 1862 pels actuals plataners. I tot això molt a prop de la Casa del Governador, en el mateix emplaçament de l’edifici de la Càmara Agrícola (avui el Museu de l’Empordà).



Rambla 1905


Al mes de Maig de 1850 un incendi va danyar bastant la Casa del Governador. Un cop reconstruit el teulat, el local s’habilità per al ball, distinguit per la Sala de la Placeta, la Casa de! Corregidor D.Tomás Puig, derribada també. Les coses acabades quasi no tenen remei, però si tota aquesta illa de cases, des de la Placeta fins a la Plaça de la Palmera, hagués sigut ensorrada i permutats els solars per alguns del vell Hospital de la Caritat, fixem – nos bé, quina prolongació de Rambla-Avinguda-Espai-Jardí hagués aconseguit Figueres!  agués estat  tota una oportunitat... Com mai.



Casa Carbona-Aupí  cantonada Rambla carrer Portella   


A partir del mes de març el 1816 s'instal - la a la Placeta un mercat d'arròs i fideus i el 1860 el trànsit de l'oli, que fins llavors s'efectuava al carrer  Besalú. Fa molts d’anys  hi va haver a la Rambla, on hi ha la parada de taxis, un mercat de robes i vestits, i anteriorment, a la Placeta, es van autoritzar unes tendaleras de espardenyes  (foto). Les principals Torres de fortificació que donaven al passeig de la ribera i formaven part de les muralles de Figueres, eren la Torre deBesalú (entre Perfumeria Marcó i Hotel París), la TorreRogeradossada a la Casa Carbona-Aupí (foto) cantonada amb el carrer Portella  i la Torre Budallés, a prop del Portal del carrer de Girona. La Torre del Ral era una reminiscència d'un Palau notable.





Mejoras Urbanas   
Dias atras, una sección de ingenieros procedia a señalar la rectificacion que ha de efectuarse en el trozo de carretera de Rosas a Besalú, y que comprende todo el Palau y Placeta; desde la esquina de la calle de Vilafant a la de la calle Nueva. Con este motivo, parece que habrá de derribarse parte de aquella isla ó manzana situada arriba del paseo, siendo por lo tanto ahora la ocasion mas oportuna para que los propietarios que afrontan con la expresada manzana procuren lograr que desaparezca del todo, facilitando los fondos suficientes a la respectiva indemnizacion. El beneficio que esta mejora les reportaria no necesita encarecerse; por lo que es de creer que haràn cuanto este de su parte para que se realice.
En tiempo, del inteligente y activo alcalde D. Mariano Vilallonga, se habia tratado muy formalmente de este proyecto, que se hubiera de seguro llevado a cabo, de no estorbarlo, los acontecimientos políticos. Esperamos que nuestro actual Municipio mirará tambien esta cuestion con la preferència que se merece; considerando el importante Servicio que prestaria al ornato publico, si encontrase medio habil, es decir, conciliando todos los intereses, de hacer que desapareciese aquel grupo de casas que tanto afea la parte mas céntrica y mas concurrida de la Villa. Cuanto mas reducida quede la isla, mas fea ha de parecer; por lo que, lo único conforme y aceptable, es derribarla enteramente. Si no se puede realizar la consiguiente indemnizacion, nos queda entonces otro camino que es agrandarla y regularizarla de modo que viniese a formar parte de  la prolongación de la calle de Vilafant,  hasta cubrir el frente del paseo.
Repetimos que no es esto lo que queremos, ni lo que debe esperarse del interes bien entendido  de los propietarios que mejoran sus fincas, ni del celo é ilustracion del Ayuntamiento, pero una de dos: o desaparece la isla, o se regulariza del modo indicado. No acertamos a dar otra solucion à este asunto.
                                                                                                                               B.Delfabro.


                Ampurdanés, El  - 08/11/1863           

Enderroc de l'illa de cases de la Rambla de Figueres

Vagues Esperances!

De molt temps ençà, els figuerencs posseits per els desitjos de Reforma, estaven en la persuasió que amb el temps veurien desaparèixer l'illa situat a la part superior de la Rambla, i per completar més els seus desitjos, formaven "castells en el aire" que diguem, de que també seguiria la seva sort la casa de la Sra.de Puig, situada a la part inferior de la mateixa Rambla, ! il-lusions perdudes!, doncs en canvi de demolir, reedifiquen.
!Adeu somnis daurats!. Ja no cal pensar que el passeig de la placeta creui la nostra bonica vila.

        La Veu de l' Empordà  14/10/1916



Enderroc de l'illa de cases de la Rambla de Figueres
Secció Oficial
Ajuntament

Fou aprobada una proposició de la C. de F.demanant que s' autoritzi a l’Arquitecte que, sens cap compromís per part de l' Ajuntament  gestioni, dels propietaris interessats en l' enderrocament de l' illa de cases de la part alta de la Rambla els oferiments de cantitats per a l'expropiació d' aquells edificis.

      La Veu de l' Empordà  - 13/01/1917

Enderroc de l'illa de cases de la Rambla de Figueres

La Reforma de la Rambla.

Tenim molt falagueres noticies sobre el projecte d' enderrocar la isla de cases sobre la Rambla. La suscripciò oberta alcança ja, alguns mil duros, tot just casi be iniciada, per lo que es pot donar la cosa per feta.
Felicitem calurosament als principals patrocinadors i organitzadors del projecte el distingit i noble senyor don Carles Casades de Còdol i l' il·lustrat Arquitecte Municipal don Ricard Giralt