dimecres, 19 de gener del 2011

Teatre a Figueres " LA HEREDERA" Agrupació "Eduardo Marquina" La Heredera 1954

Fons Hemeroteca l'Emporda 24/02/1954 (traduit al Catalá)
Fons: Moncanut
Col.leccions: Crumols/Torres Blanco
Arxiu Comarcal 


A la Sala Edison

En el teatre Sala Edison, l'agrupació artística "Eduardo Marquina "de l'obra sindical educació i descans, va posar en escena l'obra original de Ruth i Augustus Goetz inspirada en la novel·la de Henry James i traduïda al castellà per José Méndez Herrera i José Luis Alonso.

"La Heredera"

No ens extendrem en llargs comentaris sobre l'esmentada obra per ser bastant coneguda,  sense tenir una trama completament original, no deixa d'estar ben aconseguida, despertant la curiositat de l'espectador i l'atenció del mateix, cada cop més a mesura que va adelantant el seu desenvolupament.





No obstant, s'ha d'apuntar que la seva interpretació no és cosa fàcil per a sortir  airós de la mateixa i més si es tracta d'un grup d'aficionats, indubtablement menys preparats que una companyia de professionals. Tinguent en compte aquest factor, hem de dir que els components de l'agrupació "Eduardo Marquina" van aconseguir borrar-lo quasi bé per complert posant-se a l'altura de certes companyies que exhibeixen el seu conjunt de professionals. Amb això creiem  en justícia  fer·los el millor elogi que al nostre entendre tenen ben merescut.




Establir un judici crític sobre l'actuació dels diferents components no és tasca gens fàcil, doncs tots, des del primer a l'últim, cooperaren amb gran encert per a l'èxit de l'obra, tant per la seva compenetració com pel paper que encarnaven, com també en el que es refereix a l'estudi del mateix, falla que moltes vegades es fa notar en agrupacions d'aficionats. 





No podem deixar de citar a la senyoreta Amanda Camps en el seu paper de "ELLEN", realitzant una verdadera creació, tant pel seu domini en les taules com per la seva compenetració amb el personatge representat, difícil però cert, tant en els primers actes que es presten a menys lluïment, però potser també a un major esforç interpretatiu - com en els restants, en què les situacions dramàtiques produeixen un major efecte en l'espectador Joaquim Crumols, el vell·jove aficionat ens va deleitar amb una de les seves millors interpretacions.






Va saber en tot moment donar caràcter a un personatge cabdal de la obra com el del "doctor Sloper" sense recórrer a situacions forçades, sinó amb una naturalitat perfecta i una dicció reposada i greu. Magnífic el jove galan Medard Bosch en el paper de "Morris", demostrant unes grans condicions per a l'art escénic. Triomfà plenament la senyoreta Maria Massó en "Laviana".
Amb una dicció clara i amb l'empaquetament de sempre, va saber moure's.





Soledad blanco,  va encarnar el seu paper de "Doncella" amb tota propietat, sense caure en situacions que no estiguessin en consonància amb el seu paper.
Col·laboraren, com dèiem abans, d'una manera encertada: Coral Diaz , Llorens Estartus , Magdalena Rocamora , MªTeresa Dalmau , i Marcel Basagañas.



La direcció a càrrec de Roberto Moyano al que recentment li hem conegut les seves capacitats de direcció, va ratificar  en la posta en escena de la present obra, cuidada en tot detall, tant pel que fa a la gran presentació i detall del decorat com en la festuositat dels trajus i el moviment dels personatges en escena, el que li ve a acreditar com un notable director.




El nombrós i distingit públic assitent, tributà als intèrprets carinyoses ovacions al final de cada quadre i de forma apoteòsica a la finalització de la representació, sortint a rebre a l'escena tots els seus components juntament amb el director. 

Ben merescut ho tenien!


                               
                 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.