Traductor

dissabte, 1 de gener de 2011

El Casino Menestral Figuerenc



Carrer Ample  Façana   "Casino Menestral" 1928



El Casino Menestral Figuerenc, a més de ser un referent indiscutible tant en la història de la ciutat com de la comarca de l'Alt Empordà, és una de les veritables Institucions Culturals del nostre país, que té el mèrit afegit d'haver aconseguit mantenir la seva activitat durant un llarg període, amb més de 150 anys d'existència al servei de la cultura popular.

La Fundació del Casino Menestral Figuerenc (1856)

Figueres, en el llindar de la segona meitat del segle XIX, després de la guerra de la Independència, va fer un salt endavant; de manera que l'any 1856 -l'any que es va fundar el Casino Menestral i data també de la construcció de la carretera de França i de la remodelació a fons de l'anomenada vila vella- es va doblar la població de final del segle XVIII, enregistrant-se una demografia de 10.037 habitants.

El moviment associatiu a Figueres

En aquella conjuntura històrica estava en plena efervescència el moviment associacionista en tots els àmbits de la vida socioeconòmica (mutualisme, cooperativisme, sindicalisme) així com de la vida cultural i del lleure (societats corals, recreatives, esportives); això es va traduir a la ciutat amb una gran densitat d'entitats cíviques dedicades a la cultura i a l'esbarjo. De totes elles, el Casino Menestral, juntament amb la Societat Coral Erato fundada pels obrers cantaires de Clavé, és la principal Institució Cultural del XIX a la capital de l'Alt Empordà.

Creixenet i Consolidació del Casino (1856-1906)


Façana "Casino Menestral" any 1900
Un Casino pels Menestrals

La iniciativa de la fundació del Casino Menestral va ser fruit de les inquietuds d'un grup de figuerencs que volien constituir una "Societat" a l'estil de les associacions de l'època inspirades en les societats científicoliteràries que es crearen a París a finals del segle XVIII per tal de fomentar la il·lustració i la recreació dels associats mitjançant conferències, lectures i xerrades. El nom de "Menestral" amb el que va ser batejada l'entitat responia per part dels fundadors a la voluntat que la majoria dels habitants de la Figueres de l'època s'hi pogués integrar, com així fou ja que en poc temps l'entitat va aconseguir tenir un elevat nombre de socis.

L'estructura social d'aquella Figueres corresponia a la d'un petit poble -que obtindria el títol de ciutat l'any 1874, tres anys abans de l'arribada del ferrocarril a finals de 1877-, cap d'una comarca agrícola desvinculada del procés d'industrialització existent a l'entorn de Barcelona i on la majoria de la gent que hi vivia, una vegada desapareguts els antics gremis, eren menestrals. Per aquesta raó, el Casino Menestral fou concebut per acollir a l'adroguer, el blanquer, el calderer, el carromater, el comerciant a la menuda, el petit mestre d'obres, el sastre, el xocolater... i això explica que, ràpidament, la Societat contribuís a vertebrar els lligams entre la menestralia i esdevingués una entitat clau dins la vida cultural local.
L'1 de gener de 1856, tres anys abans de la constitució del Centre de Lectura de Reus, es fundà el Casino Menestral en el primer pis de la casa d'Antoni Reixach, al carrer de la Presó núm. 8 (avui, Joan Maragall); el qual, per espai d'un trimestre, va ser el primer local social de l'entitat. La Societat va quedar aprovada el 24 de gener i, en el primer reglament, consta que el seu principal objectiu era: "fomentar las relaciones de amistat entre sus individuos, difundir la ilustración y procurar el lícito recreo a los asociados, con la extensión que permitan sus elementos y recursos", una fita que es volia assolir mitjançant "el baile, (...) la lectura periódica, los juegos permitidos por la ley (...) y cualquier otra clase de diversión o pasatiempo".




Figueres, capital del republicanisme federal

La primera Junta va ser presidida fins a 1864 per Joan de Pablo -home progressista i liberal, vinculat al moviment cooperativista empordanès, gran activista cultural i prolífic articulista periodístic- i formava part de la mateixa el jove figuerenc Joan Tutau que, vinculat al grup d'Abdó Terradas, amb el pas del temps arribaria a ser Ministre de Finances en el segon govern de la 1ª República. Molts dels membres de les primeres juntes del Casino Menestral, persones compromeses amb l'època i de pes en la vida figuerenca, van estar estretament vinculats al moviment republicà figuerenc: Joan Maria Bofill,  Martí Carreras, Joan Matas, Pelai Massanet, Francesc Sunyer i Capdevila...; no en va Figueres ha estat nomenada la "Capital del Republicanisme Federal"

Un emblemàtic Llibre d'Or

Frederic Mistral, que arribaria a ser Premi Nobel de Literatura l'any 1904, en data del 28 d'abril de 1868 va estrenar el ritual de les signatures en el Llibre d'Or de l'Entitat. A aquest Llibre d'Or, Josep Valls, al llarg de l'any 2001 hi dedicà una sèrie de 52 articles al Setmanari de l'Alt Empordà, els quals, l'any passat, amb el suport de l'Ajuntament de Figueres, foren aplegats en el volum Signatures (el Llibre d'Or del Casino Menestral de Figueres, 1856-2000) on s'hi poden trobar les dedicatòries dels Presidents de la Generalitat, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Tarradellas, Jordi Pujol i de Pasqual Maragall quan era alcalde de Barcelona, així com d'un ampli ventall de figures senyeres del pensament i l'acció política i cultural de dins i fora del nostre país (Maria Àngels Anglada, José Luís Aranguren, Albert Boadella, Víctor Català, Isabel-Clara Simó, Pere  Coromines, Salvador Espriu, Pompeu Fabra. Carles Fages de Climent, Ventura Gasos, Adrià Gual, Víctor Hugo , Ignasi Iglesias, Francesc Layret, Alejandro Lerroux, Eduard Marquina, Lluís Millet, Francesc Pi i Margall, Josep Pous i Pagès, Josep Maria de Sagarra, Nicolàs Salmeron, José Zorrilla...) que permeten copsar el grau d'adhesió que ha tingut la tasca del Casino Menestral al llarg de la seva dilatada història.



Façana Casino Menestral


Pèrdua i recuperació del nom d'origen (1879-1881)

El progressiu creixement de l'entitat va fer que després d'ocupar progressivament diferents seus socials, a la tardor de l'any 1875 s'inaugurés la seu del carrer Ample, en una casa que feia xamfrà amb el carrer de Peralada, on encara es troba a l'actualitat.

El mes de juny de 1879, el Governador, preocupat perquè el Casino Menestral s'havia convertit en un focus republicà federal, va aprofitar com a pretext uns aldarulls en un ball -era l'època en què el ball era gairebé l'únic espectacle de diversió pública- per clausurar l'entitat. Des del 24 de juliol d'aquell any va actuar amb el nom de Casino ampurdanés, refugiat a la seu del Casino Figuerense que es va solidaritzar amb ella, fins que el 17 de maig de 1881 va poder recuperar el seu nom d'origen i, aprofità l'avinentesa de la visita de Pi i Margall a Figueres per nomenar-lo Soci d'Honor, el que era tota una declaració de principis.

Una biblioteca per a la Il·lustració

L'any 1902 s'inaugurà la biblioteca de l'entitat que va ser la primera biblioteca i hemeroteca (a més de llibres s'hi podien trobar revistes i diaris) pública, a la qual tenien accés els figuerencs. La construcció de la biblioteca va permetre ordenar i fer consultable tot el fons bíblio-hemerogràfic que s'havia acumulat des de la fundació de l'entitat gràcies a l'aportació desinteressada dels socis. La lectura del fons posa de relleu la influència cabdal dels lliurepensadors francesos en tot l'àmbit cultural empordanès que respirava un aire republicà federal. La biblioteca va continuar enriquint el seu fons fins arribar a la xifra d'uns mil cinc-cents volums d'un notable interès, però aquesta progressió va quedar aturada amb l'esclat de la Guerra Civil...

El salt qualitatiu: la seu definitiva (1906)

El nombre de socis va anar en augment progressiu, raó per la qual l'entitat va dur a terme el que suposaria el salt qualitatiu més important de la seva història, amb l'adquisició, l'any 1904 de quatre immobles colindants que va permetre ampliar l'espai i construir, l'any 1906, un nou edifici ben espaiós que encara avui és la seu del Casino Menestral. Per tal de poder finançar tot el projecte d'ampliació i remodelació de la seu, la Junta, presidida per Claudi Díaz, va emetre "títols de deute" per un valor de cent mil pessetes, amortitzables en vint-i-cinc anys, amb un interès del  cinc per cent.  Una emissió que fa resultar un gran èxit, ja que es va cobrir en la seva totalitat.




Sala de Ball del Casino Menestral




Expànsió i estroncament del Casino (1906-1936)

Des de l'any 1906 fins al 1936, l'entitat va viure un procés de permanent expansió que va quedar estroncat amb la guerra civil que va significar la fi d'una època en la història del país en general i en la història del Casino Menestral en particular.

Aturada i travessia del desert Franquista(1936-1982)

L'associacionisme, reconegut com una llibertat fonamental en el text constitucional de 1869, va quedar tutelat per les estructures de poder del règim franquista. No obstant això, el Casino Menestral va resistir la travessia del desert del franquisme i fins i tot en el petit oasi que va representar la junta presidida per Antoni Guasch (1954-1964) va viure una certa  revifalla de les activitats culturals: l'Agrupació de Cultura i la Fira del Dibuix, la Festa de la Poesia, el Teatre amb l'Agrupació Arlequin, l'Escola de Música dirigida per Camil·la Lloret, la sala d'exposicions... Als anys seixanta del darrer segle, l'entitat pateix una crisi d'identitat amb la incorporació de la discoteca i d'una nova sala de jocs ben allunyades del tarannà que sempre havia presidit el Casino Menestral...

El Redreçament del Casino en Clau de Futur  (1982-2004)

La transposició de la transició política de l'antic règim franquista al nou sistema democràtic en el si del Casino Menestral, no va acabar de quallar fins l'any 1982, quan la nova junta, presidida per Alfons Romero, remodela la façana, recupera la biblioteca i, el que és més important, saneja l'entitat amb una emissió de deute públic, i reprèn l'esperit renovador i de progrés que havia caracteritzat sempre el Casino abans que aquest fos estroncat amb la guerra civil, quan es va aturar el rellotge de la història a casa nostra.

Atenea: vaixell insígnia del Casino

L'Agrupació de Cultura Atenea, vaixell insígnia del Casino Menestral, que havia iniciat la seva singladura el 10 d'abril de 1928, impulsada per un grup d'intel·lectuals liderat per Josep Puig Pujades, que volien "fomentar en la nostra ciutat l'amor a la cultura i el gust per les belles arts"; a la tardor del 1983 inicia, amb empenta, una nova singladura, recuperant el nom i l'esperit de l'agrupació d'abans de la guerra civil -cal recordar que durant la dictadura de Primo de Rivera les conferències públiques tingueren una connotació de caire resistencialista- i setmana rera setmana ha posat la seva tribuna a disposició d'un extraordinari planter intel·lectual format per homes de ciència, escriptors i polítics dels més actius del nostre país.

El Casino com a Casa de Cultura

Des del mes de novembre de 1982 fins ara les successives juntes de l'entitat, presidides per Alfons Romero, Josep M. Fernández Corominas i Joan Balada, han redreçat el Casino Menestral i l'actual junta, presidida per Marta Subirós -la primera dona en la llarga llista de 65 presidents que ha tingut l'entitat- ha afrontat, amb la mirada posada en el futur, l'operació de reforma i ampliació de l'edifici. Una decisió valenta que relliga amb l'esperit de renovació constant que presidia els ideals del vell projecte dels menestrals que van fundar el Casino i que respon a la ferma voluntat d'estar a l'alçada de la modernitat dels nous temps per tal de continuar al capdavant de la vida cultural figuerenca.

Al llarg de la seva història, el Casino Menestral, sense perdre el caràcter de societat privada amb el que va néixer ha actuat com una veritable Casa de Cultura. En el decurs del temps, ha acollit diverses seccions i agrupacions, cadascuna amb la seva específica microhistòria, que han portat a terme tota mena d'activitats de caire educatiu i cultural, tant a l'àmbit artístic (cant coral, cinema, dansa, música, pintura, poesia, teatre...), com en l'esportiu (ciclisme, futbol, gimnasia rítmica...) tot passant per l'àmbit lúdic (escacs, filatèlia, numismàtica...).   

Tanmateix el Casino Menestral ha actual com a "Hotel d'Entitats", ja que moltes entitats figuerenques i empordaneses han tingut aixopluc dins d'ella, com ara per exemple: la Institució Altempordanesa per a la Defensa i l'Estudi de la Natura (IAEDEN), el Centre Excursionista Empordanès (CEE), el Club Ciclista Empordanès (CCE), la Unió Esportiva Figueres (UEF)...

En record d'Ernest Lluch

Arran de l'assassinat d'Ernest Lluch, la biblioteca del Casino Menestral porta el seu nom. Ell, el 17 de març de 1984, amb motiu del descobriment d'una placa en record d'Abdó Terradas, va escriure al llibre d'Or, les següents paraules "Al Casino Menestral de Figueres, un dels centres fonamentals en el treball per les llibertats, per la democràcia i per les classes populars, en el que hi ha hagut homes tant eminents com Narcís Monturiol, Sunyer i Capdevila i Joan Tutau. Amb l'homenatge a tots ells. Ernest Lluch".

Creu de Sant Jordi i Fulla de Figuera de Plata al Mèrit

En l'actualitat, el Casino Menestral és una de les entitats més antigues de Catalunya en ple funcionament. Les institucions públiques que avui governen el nostre país tenen un deute important amb aquestes entitats que, com ara el Casino Menestral, durant molts anys, sovint els més difícils -com foren els períodes de les dictadures que va patir el nostre país- han ajudat a mantenir el caliu de la nostra cultura popular. L’acord del Govern de la Generalitat de Catalunya d’atorgar la Creu de Sant Jordi al Casino Menestral Figuerenc (2004) i la Fulla de Plata al Mèrit (2006) per l’Ajuntament de Figueres són un acte de justícia i el reconeixement a la seva important contribució, durant més d’un segle i mig, a la cultura popular de Figueres, l’Empordà i Catalunya.




(Fonts Varies)