Traductor

dilluns, 17 de gener de 2011

Àlbum Josep Rubaudonadeu Figueres 1.888-1889 (curtmetratge fotogràfic)


   Podeu canviar la qualitat a 1080p HD 



L'Àlbum Rubaudonadeu és una col·lecció de 555 fotografies realitzades entre 1888 i 1889 pel fotògraf Josep Maria Cañellas, un reusenc establert a Paris. Va sorgir de la iniciativa del mecenes Josep Rubaudonadeu (Figueres, 1841-Madrid, 1916), el qual li encarregà a Cañellas un extens reportatge fotogràfic de tota la comarca on havia d'incloure tots els pobles, monuments i conjunts artístics, oficis, mercats i fires, festes populars, imatges de la vida quotidiana dels homes i les dones... Cañellas, fotògraf d'instantànies, va saber captar la realitat espontàniament. 


Josep Rubaudonadeu

Josep Rubaudonadeu Corcelles

(Figueres, 1841 – Madrid, 1916) 

Fill del baster i comerciant figuerenc Pere Rubau Casadevall, de notòria trajectòria política liberal, Josep Rubaudonadeu estudià a l’Institut de Figueres i s’inicià laboralment en el món de les assegurances, en què es va especialitzar en la prevenció de sinistres provocats per incendis en els establiments industrials i va esdevenir inspector general de la companyia La Catalana a l’edat de vint-icinc anys. Vinculat amb la política democràtica i republicana d’ençà l’any 1858 en la seva visió més socialista, participà activament en la propaganda i els moviments revolucionaris d’aquest anys i patí empresonaments i exilis fins que el triomf de la revolució de 1868 li possibilità l’accés a l’escena política oficial, primer, com a diputat provincial de Barcelona els anys 1871 i 1872 i, posteriorment, com diputat a Corts els anys 1872 i 1873, on destacà per la vehemència de la seva retòrica revolucionària. Entre 1869 i 1870, juntament amb el seu germà, l’impressor Juli Rubaudonadeu, formà part dels primers nuclis anarquistes espanyols que introduirien la Internacional Obrera a la Península. Acabada l’experiència democràtica, l’any 1881 fixà la seva residència a París, ciutat on guanyaria gran popularitat entre la colònia espanyola i una considerable fortuna gràcies a la seva intervenció com a procurador en el procés de dissolució del matrimoni de Mercedes Martínez de Campos amb el Duque de la Torre . Candidat federal a les Corts pel districte de Sant Feliu de Llobregat entre 1883 i 1896, i novament els anys 1907 i 1910 sense aconseguir l’acta en cap d’aquestes ocasions, l’any 1894 fixà la seva residència a Madrid, ciutat on morí l’any 1916 sense haver perdut mai el lligam amb la seva població natal, en la que, a banda de la important tasca de mecenatge cultural que hi exercí, mantingué l’històric periòdic federal El Ampurdanés fins la seva desaparició l’any 1911.


Primer exemplar 11 de Agost 1861

Dono les gràcies,a la Biblioteca Fages de Climent (Figueres), per tant maravellós arxiu.